Mallorca a preu d’or: l’illa es converteix en un búnquer de luxe per a milionaris estrangers
El mercat immobiliari a Mallorca ha creuat una línia vermella històrica aquest 2026. Amb preus que superen els 5.100 euros per metre quadrat en nombroses zones de Palma i municipis com Andratx, on gairebé el 50% de les cases ja no pertanyen a residents locals, l’illa s’enfronta a una gentrificació sense precedents. La pressió d’inversors alemanys i suecs, sumada a l’escassetat crònica de sòl, ha disparat els valors un 21% anual, situant les Balears com la regió amb el creixement de preus més agressiu de tota Espanya.
La bombolla ja no és un fantasma; és una realitat que ofega els residents. Segons dades recents d'Idealista, el preu de l'habitatge a la capital balear ha pujat un 13,4% en l'últim any, assolint rècords que pulveritzen els màxims de 2007. La situació és crítica en enclavaments com Deià i Calvià, on la propietat estrangera supera el 42%, transformant pobles sencers en museus de luxe buits la major part de l'any.
El diari britànic Financial Times i mitjans internacionals com Reiderstad Invest destacen que Mallorca ha entrat el 2026 com un "mercat madur de baixa volatilitat", cosa que en llenguatge d’inversor significa que els preus mai baixaran. La protecció del 32% del territori balear garanteix una escassetat estructural que els fons d’inversió i grans fortunes del nord d’Europa aprofiten per blindar el seu capital, mentre l’oferta d’obra nova, tot i haver crescut un 18%, és insuficient per frenar l’escalada.
A nivell institucional, el debat crema. Mentre alguns sectors proposen limitacions fiscals per frenar la compra per part de no residents, experts legals citats per Mallorca al dia adverteixen que qualsevol restricció xoca frontalment amb els tractats de la Unió Europea sobre lliure circulació de capitals. Mentrestant, la bretxa social s’amplia: amb el que costa un pis mig a Mallorca, es podrien comprar sis habitatges a Extremadura. L’illa és avui un paradís d’inversió per a uns pocs i un laberint sense sortida per al ciutadà de peu.
