Un venedor egipci alimenta les seves colomes boca a boca i desferma la polèmica a les xarxes
La criació de coloms a Egipte és una tradició mil·lenària que avui travessa la línia del que és higiènic. Un vídeo captat a un mercat d’aus de El Caire mostra un comerciant introduint gra a la seva pròpia boca per després insuflar-lo directament al bec dels exemplars joves. Aquesta tècnica, tot i ser rudimentària, busca accelerar el creixement dels ocells destinats al consum de luxe, el plat nacional conegut com hamam mahshi. Ja està disponible el vídeo complet al nostre canal de YouTube, no us perdeu el procés al detall! https://youtube.com/shorts/DOYDIvaDNfA?si=jZkrpu1QEfInu-CI
Les imatges no han deixat indiferent ningú. En el metratge, el venedor repeteix el procés de manera mecànica: omple les galtes d’aliment, agafa la cria i projecta el menjar amb precisió quirúrgica. Mentre que per als locals del mercat sembla una escena quotidiana, la comunitat digital internacional ha reaccionat amb una barreja d’espectació i rebuig per les possibles implicacions sanitàries.
Egipte és el major consumidor de coloms del món. Aquestes aus no es veuen com a "rates de l’aire", sinó com un deliciós plat que es serveix farcit d’arròs i espècies en els millors restaurants del país. Tot i això, la professionalització de la cria conviu amb aquests mètodes ancestrals on el criador actua com a "mare adoptiva" per assegurar que els pollets guanyin pes ràpidament abans de ser venuts.
Fonts del sector avícola al nord d’Àfrica assenyalen que aquesta pràctica, encara que cada vegada més inusual en grans explotacions, persisteix als mercats tradicionals de barris com Giza o el centre de la capital egípcia. Els experts adverteixen que el contacte directe de fluids entre humans i aus suposa un risc epidemiològic evitable amb l’ús de xeringues o sondes alimentàries modernes.
Alimentar aus directament amb la boca, tal com s’observa en el vídeo de El Caire, és una pràctica d’altíssim risc biològic que exposa el criador a diverses patologies. En trencar la barrera d’espècies mitjançant el contacte directe de mucoses i fluids, el venedor s’enfronta a:
1. Clamidiosi (Psitacosi)
És la malaltia més comuna transmesa per aus. La bacteri Chlamydia psittaci s’inhala o s’ingereix a través de secrecions. En humans, provoca una pneumònia atípica que pot derivar en quadres greus si no es tracta amb antibiòtics específics.
2. Salmonel·losi i Campilobacteriosi
Els coloms solen portar bacteris digestius com la Salmonella o Campylobacter. En succionar o bufar a prop del bec de l’animal, l’operari ingereix traces de matèria fecal o secrecions contaminades, provocant infeccions gastrointestinals greus, deshidratació i febre alta.
3. Criptococosi i fongs
Molts exemplars porten el fong Cryptococcus neoformans en el seu tracte digestiu. L’exposició directa pot causar des de infeccions pulmonars fins a meningitis fúngica, especialment perillosa si el sistema immunitari de l’home està debilitat.
4. Grip Aviària (H5N1 i soques locals)
Egipte ha estat històricament un punt calent de grip aviària. El contacte boca a boca és la via més ràpida per a un salt d’espècie (spillover) del virus. Això no només posa en perill la seva vida, sinó que augmenta el risc de mutacions víriques amb potencial pandèmic.
5. Paràsits externs i interns
En manipular l’animal tan a prop del rostre, el criador s’exposa a àcars i polls aviàris, a més de la ingestió accidental d’ous de paràsits intestinals presents en el plomatge o el bec del colom.
