Les experiències del nadó romanen gravades al cervell adult encara que no se’n recordin
La ciència acaba de derribar el mite de l’oblit total durant la infància. Un equip d’investigadors de la Universitat de Nova York ha demostrat que les vivències dels primers anys de vida no desapareixen, sinó que s’emmagatzemen com a esquemes de memòria latents. Aquests registres invisibles romenen ocults en els circuits neuronals i, encara que resulten inaccessibles de forma conscient per als adults, actuen com una estructura fonamental que facilita nous aprenentatges i permet recuperar habilitats perdudes mitjançant estímuls mínims.
El despertar dels records adormits
L’estudi, publicat a la revista Neuron, va utilitzar models animals per identificar com el cervell gestiona l’amnesi infantil. Els científics van descobrir que petites senyals o "recordatoris" en l’edat adulta són capaços de reactivar poblacions de cèl·lules específiques que es van encendre per primera vegada quan l’individu era tot just un nadó.
Els punts clau de la troballa revelen una arquitectura cerebral sorprenent:
- Reactivació funcional: Estímuls de baixa intensitat, insuficients per generar un record nou en un subjecte verge, aconsegueixen despertar la memòria oblidada del "nadó".
- Facilitació de l’aprenentatge: Aquests esquemes previs permeten que l’adult aprengui molt més ràpid tasques relacionades amb les seves experiències primersenca.
- Especificitat de domini: L’efecte només funciona si la nova experiència és congruent amb l’original (per exemple, espacial amb espacial).
La connexió entre l’hipocamp i la còrtex
La recerca detalla que els records infantils pateixen una consolidació de sistemes. Al principi depenen de l’hipocamp, però amb el temps s’assenten a la còrtex prefrontal. En arribar a la maduresa, el cervell reenganxa aquestes projeccions neuronals per integrar informació nova sobre la base del que ja "sabia" però no recordava.
"Les memòries infantils emmagatzemen informació durant molt de temps com a esquemes que donen suport al reaprenentatge i a la formació de nous records congruents a l’adultesa", afirma l’equip liderat per Cristina M. Alberini.
La comunicació entre la còrtex prefrontal i l’hipocamp dorsal actua com un pont biològic que rescata vivències oblidades. Durant la infància, l’hipocamp processa les dades, però amb el temps s’estabilitzen a la còrtex com a esquemes de coneixement. A la maduresa, les projeccions neuronals reactiven aquestes empremtes latents davant estímuls similars. Aquest engranatge permet que el cervell adult no comenci de zero, sinó que integri informació nova sobre fonaments sòlids construïts durant els primers anys.
Aquest descobriment obre la porta a entendre millor els trastorns del desenvolupament i com les experiències traumàtiques o positives dels primers mesos de vida modelen, de manera silenciosa però implacable, la nostra capacitat cognitiva i comportament dècades després
