La llegenda que va néixer fugint de la policia: Com Sylvester Stallone va trencar totes les regles del cinema fa mig segle
Rocky: 50 anys d'una victòria que va començar al carrer
Cinquanta anys després, la història de Rocky (1976) no només continua vigent; és el recordatori definitiu que el bon cinema no necessita xequeres infinites, sinó gana i visió.
El que avui veiem com una institució cinematogràfica va ser, en el seu dia, un rodatge de guerrilla. Sense permisos, amb un pressupost que fregava el milió de dòlars i un protagonista, Sylvester Stallone, que es negava a vendre el guió si no era ell qui es posava els guants. United Artists volia estrelles com Robert Redford o Burt Reynolds; Stallone, que en aquell moment tenia poc més de 100 dòlars al banc i va haver de vendre el seu gos Butkus per a sobreviure, es va mantenir ferm.
Tres curiositats que van canviar la pel·lícula per sempre:
- La cursa improvisada: Aquesta escena icònica a les escales del Museu d'Art de Filadèlfia no va ser una coreografia planificada. L'equip simplement recorria la ciutat buscant locacions i, quan veien alguna cosa interessant, Stallone sortia corrent mentre el director John G. Avildsen filmava des de la porta lateral d'una furgoneta en marxa. La famosa taronja que un venedor li llança en passar va ser pura casualitat; l'home ni tan sols sabia qui era Stallone.
- La cita a soles: L'escena de la pista de gel estava escrita per a 300 extres. En no tenir diners per a pagar-los, es va decidir rodar amb Rocky i Adriana soles. El resultat va ser una intimitat que cap multitud hauria pogut comprar.
- El gos real: El gos que apareix a la pel·lícula, Butkus, era realment el d'Stallone. Quan l'actor va rebre el primer pagament pels drets del guió, el primer que va fer va ser buscar la persona a qui li l'havia venut per necessitat i recomprar-li'l.
A mig segle de la seva estrena, Rocky és el mite definitiu de la superació. La prova que, a vegades, el major avantatge competitiu d'una història és no tenir res a perdre.