Violència al Front Marítim i denúncies sindicals

L’incident ha provocat la indignació de col·lectius del sector de la seguretat com ADN Sindical, que denuncien l’ús d’una força desmesurada per part de personal no qualificat per intervenir en aldarulls.

En les imatges s’observa com l’agent, uniformat amb el xaleco groc del servei de civisme, s’abraona brutalment contra un ciutadà ja reduït. Aquesta situació deixa al descobert els greus riscos de situar personal informatiu en escenaris complexos de la nit barcelonina.

Què són els Agents Cívics i quins són els seus límits

Els Agents Cívics són auxiliars destinats a tasques d’informació, sensibilització i mediació de convivència en zones d’alta concurrència. No són policies, no són agents de seguretat i tenen estrictament prohibit portar armes o defenses de qualsevol tipus.

• Sou i contractació: Perceben sous que oscil·len habitualment entre els 1.070 i 1.370 euros bruts mensuals.

• Gestió administrativa: El servei el gestiona l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) mitjançant licitacions públiques a contractes externs.

• Falta de competències: No tenen consideració d’agents de l’autoritat i no disposen de formació tàctica ni legal per realitzar intervencions físiques violentes.

Responsabilitat del socialista Jaume Collboni i herència de l’ecosobiranista Ada Colau

El model d’agents cívics es va consolidar i expandir massivament sota el mandat de l’exalcaldessa Ada Colau com una alternativa suau a la presència policial. Avui, la gestió d’aquest model qüestionat recau directament sobre el govern municipal del socialista Jaume Collboni.

La manca de transparència en les licitacions públiques i la gestió de la nit —sota la supervisió de la Comissionada de la Nit, Carmen Zapata— han posat en el punt de mira la descoordinació entre els serveis informatius i els cossos de seguretat reals com Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana.

Què n’opines de l’actuació d’aquests agents cívics a la nit urbana? Donaries suport que el socialista Negueruela ho implantés a Palma com el seu col·lega de Barcelona? Deixa’ns el teu comentari i subscriu-te per estar al corrent de l’actualitat.

Mallorca al dia:

 📰 El pols de la nostra illa i les notícies que mouen el planeta
✨ Successos, cultura i tendències
La teva dosi d’actualitat diària

Un vídeo de Pere Sánchez, candidat a la presidència del Govern per Coalició per Mallorca, ha desfermat una tempesta política en ple debat sobre la sobrepoblació i la pressió turística a les illes. Sota la premissa que "ser mallorquí no es regala", la formació proposa restringir l’accés a serveis públics, habitatge i ajudes socials mitjançant un sistema de punts basat en l’arrelament.

La proposta busca prioritzar els residents que compleixin certs criteris: anys de residència, coneixement del català i castellà (llengües oficials) i anys de cotització. Entre les mesures plantejades hi destaquen la blindatge en places d’escoles i residències, avantatges fiscals per a la compra-venda d’habitatge entre mallorquins i la creació d’una motxilla balear contra l’especulació.

Les reaccions no s’han fet esperar. Figures de l’esquerra com Carme Gomila d’Esquerra Republicana Illes-MÉS, han qualificat la iniciativa d’expedir un "carnet de mallorquí", acusant el partit de crear divisions. Tanmateix, defensors de la mesura sostenen que és hora de protegir la identitat local, la llengua i els recursos front a la massificació turística i l’augment descontrolat de població.

El vídeo acumula milers d’interaccions i obre una escletxa sobre els límits entre el proteccionisme territorial, la justícia social i la integració cultural. En una Mallorca saturada pel creixement demogràfic, la disputa per qui té prioritat en els recursos públics promet convertir-se en el tema central de la batalla electoral.