L’impacte d’aquestes declaracions va travessar les fronteres argentines, activant mecanismes de justícia universal. A Espanya, el jutge Baltasar Garzón va liderar la investigació que va culminar amb la detenció de Scilingo el 1997.

·        El País (Espanya): El 2005, l’Audiència Nacional d’Espanya va condemnar Scilingo a 640 anys de presó per crims contra la humanitat, sent la primera vegada que un tribunal espanyol condemnava un ciutadà estranger per delictes comesos fora del seu territori nacional.

·        The New York Times (EUA): El diari nord-americà va destacar que el testimoni de Scilingo va trencar el "mur de silenci" militar, confirmant allò que durant dècades van ser denúncies de familiars i organismes de drets humans sobre el destí dels "desapareguts".

·        Le Monde (França): La premsa francesa va subratllar la importància d’aquest cas per a l’extradició i el judici d’altres repressors, recordant que ciutadans francesos, com les monges Alice Domon i Léonie Duquet, van ser víctimes d’aquest mateix sistema de desaparició.

Aquest fosc capítol de la història argentina, sota el lema #MaiMés, continua sent objecte d’estudi i judici per garantir que la justícia prevalgui sobre l’oblit.