Algèria desempolsa la pena de mort: seguretat contra piròmans o més control a la dissidència?
El Govern d’Abdelmadjid Tebboune ultima la reactivació de les execucions després de més de 30 anys de congelació. L’excusa oficial són els greus incendis forestals, però el moviment reobre de seguida els dubtes sobre les garanties de la justícia al Magrib. En un país on la crítica política es paga amb presó, l’endureïment del Codi Penal torna a encendre totes les alarmes internacionals.
El Govern d’Abdelmadjid Tebboune ultima la reactivació de les execucions després de més de 30 anys de congelació. L’excusa oficial són els greus incendis forestals, però el moviment reobre de seguida els dubtes sobre les garanties de la justícia al Magrib.
L’Executiu algerià vol imposar la pena capital a qui provoqui focs intencionats que causin morts. La mesura arriba després de les trágicament onades d’incendis en zones com la Cabilia, que van deixar desenes de víctimes i un fort malestar social per la gestió de la crisi.
No obstant això, advocats i defensors dels drets humans com Abdelghani Badi o l’activista Boujemaa Ghir avisen que la llei actual ja contempla càstigs màxims per a aquests delictes. Per això, consideren aquest anunci una maniobra política per donar resposta al descontent ciutadà.
Les ombres del Codi Penal i les garanties de judici
La preocupació més gran no és només la duresa del càstig, sinó com funciona la justícia al país. Després de les protestes massives del moviment Hirak, la reforma de l’article 87 bis del Codi Penal va ampliar el concepte de “terrorisme” a qualsevol acte qualificat com a amenaça a la unitat nacional o al sistema de govern.
Et pot interessar:
Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch denuncien que aquesta redacció tan àmplia permet perseguir l’activisme pacífic, la feina dels sindicats i el periodisme crític.
En aquest escenari, experts judicials alerten del gran perill d’aplicar penes irreversibles. A més, aixecar la suspensió decretada el 1993 afectaria directament centenars de presos que porten dècades al corredor de la mort.
El mètode legal per executar a Algèria és el pelotó d’afusellament. Com a curiositat històrica, després d’aconseguir la independència el 1962, el país va desterrar de seguida la guillotina per considerar-la un símbol de la repressió colonial francesa. Es va adoptar així l’afusellament militar, amb el qual es van aplicar les últimes execucions el 1993 abans de decretar la moratòria.
📸 Vols seguir l’última hora d’aquesta i altres notícies al teu mòbil? Segueix-nos al nostre Instagram @mallorca_aldia i afegeix-te a la nostra comunitat a Facebook.
Tancament de l’espai públic i impacte a Europa
Aquesta mesura coincideix amb un moment de forta pressió sobre la societat civil: mitjans independents bloquejats, ONG dissoltes i prohibicions de sortir del país a veus crítiques.
Davant d’aquells que demanen abocar esforços en prevenir catàstrofes i millorar la justícia, l’aposta per la via repressiva amenaça d’estrènyer encara més les relacions diplomàtiques d’Algèria amb la Unió Europea i els organismes defensors dels drets humans.
Consideres que reactivar les execucions respon a una necessitat real de seguretat o a una estratègia de control estatal? Ets partidari d’implantar-la a Espanya? Deixa’ns el teu comentari a baix i comparteix el teu punt de vista amb la comunitat de Mallorca al Dia.
