El tusi i el cristall jubilen la cocaïna de Son Banya: la nit mallorquina canvia el fang per la droga de disseny
Mentre milers de famílies es deixen la pell per pagar un pis compartit a Palma, el narcotràfic li ha pres el lloc als veïns per instal·lar els seus pisos guarderia. El salvatge assalt a un pis del carrer Tícia per la banda del mono no només ha deixat al descobert un "vuelco" a culatassos de pistola; ha posat data de caducitat al model de Son Banya, les vendes del qual cauen en picat davant l’imparable empenta del cristal i les drogues de síntesi.
Aquell cop a altes hores de la nit al centre urbà va destapar una realitat incòmoda: immobles que haurien d’allotjar famílies operen avui com a magatzems logístics d’alta densitat, lluny del menudeig tradicional de carrer. La irrupció d’aquest model de custòdia ràpida està canviant les regles del joc a tota l’illa.
El nucli de Son Banya veu com les seves vendes d’heroïna i cocaïna s’enfonsen perquè el gran flux de diners s’ha traslladat als locals nocturns i a les substàncies sintètiques. La droga ja no es despatxa en casetes a les afores; s’emmagatzema en edificis residencials per escurçar terminis d’entrega en el circuit de festa.
A la maleta recuperada per la Policia Nacional hi havia 224.000 euros repartits en cocaïna, tusi (el pols rosa venut a preu d’or), metanfetamina i cristall (MDMA). Un catàleg químic portat directament des de la Península per abastir la demanda actual a les Balears.
El negoci va esclatar per la por de la mateixa parella que custodiava l’alijo. Després de la fugida dels assaltants, van intentar desfer-se de les proves com van poder: van tirar pastilles pel vàter, van ficar blocs de pols a la rentadora i van intentar carregar la maleta amb els sis quilos i mig de substància a una veïna de l’edifici.
El jove agredit i la seva nòvia de 22 anys van acabar a la presó de Palma, mentre els investigadors busquen els homes de les màscares. El resultat és un mapa urbà absurd on les mafies paguen els lloguers íntegres sense pestañegar només per guardar maletes de cristall, mentre la gent es queda fora del mercat de l’habitatge.