Les dues hemorràgies cerebrals que desmunten la coartada del pare a Manacor
L’estrada es converteix en l’escenari d’una pugna entre la paraula i l’informe pericial. Un home s’enfronta a cinc anys de presó per les greus seqüeles neurològiques del seu fill de quatre mesos, un cas on la ciència forense ha acabat per acorralar les justificacions del progenitor després de detectar-se lesions que delaten un patró de violència mantingut en el temps
Hi ha casos on la fredor de les dades mèdiques pesa més que qualsevol declaració en una sala de vistes. El judici celebrat a Via Alemanya contra un veí de Manacor de 43 anys no s’ha centrat només en el creuament de retrets d’una exparella trencada, sinó en la radiografia d’un dany físic incompatible amb un accident domèstic. La petició de la Fiscalia és clara: cinc anys de presó per un delicte de lesions agreujades pel parentiu.
📢 Canvi principal: El procés judicial entra en la seva fase decisiva després de quedar vist per a sentència, enfrontant les declaracions exculpatòries del pare a peritatges mèdics concloents.
📍 Sujets afectats: Un lactant que arrossega seqüeles visuals greus i una família marcada per la intervenció del Grup d’Homicidis de la Policia Nacional.
🛠️ Acció pràctica: El tribunal contrasta ara la geolocalització, els horaris laborals al·legats per l’acusat i el contingut dels missatges de text enfront de les lesions de diferent evolució temporal trobades en el menor.
Pena a la que se enfronta:
El fiscal demana una pena de cinc anys de presó per un delicte de lesions amb l'agreujant de parentiu.
A més de la presó, sol·licita:
· Inhabilitació de la pàtria potestat durant el temps de la condemna.
· Prohibició d'aproximar-se i comunicar-se amb el seu fill durant sis anys.
· Una indemnització de més de 10.000 euros per les greus ferides i seqüeles.
El síndrome de la pantalla en blanc
L’acusat va basar la seva defensa en un argument purament logístic: "Treballava de 7 a 21 hores, jo no em quedava sol amb el nen". Tanmateix, el protocol d’urgències que es va activar el 5 de març de 2019 a l’Hospital de Manacor —i que va obligar a un trasllat crític en ambulància cap a la UCI pediàtrica de Son Espases— va revelar una realitat cronològica ben diferent.
Els metges van detectar el síndrome del nadó sacsejat (trauma cranial per sacsejada massiva). El que va desmuntar la defensa no va ser només l’estat de xoc inicial o la parada cardiorespiratòria amb la qual va ingressar el menor, sinó l’aparició de lesions antigues. Traumatismes previs que havien passat desapercebuts i que determinen un patró continu, no un fet aïllat.
«La doctora va dir que el nen semblava haver caigut d’un primer pis o haver patit una pallissa», va recordar la mare durant el litigi, descrivint el plor ininterromput que va obligar els sanitaris a aplicar morfina per mitigar el dolor del menor.
El rastre digital
Més enllà dels testimonis que descrivien el progenitor llençant el menor contra el llit sota l’excusa de "se m’ha escapat", la clau del cas rau en la memòria dels telèfons mòbils. L’investigador policial que va testificar a la vista va confirmar que el volcat de les converses de WhatsApp mostra com l’acusat, en els dies posteriors a l’ingrés hospitalari, lliscava missatges d’autoinculpació. Les paraules escrites en calent el 2019 s’han convertit, el 2026, en la principal baza de la Fiscalia per exigir a més la pèrdua de la pàtria potestat i una indemnització de 10.000 euros per les seqüeles oculars del nen.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
