La societat viu sota l’ombra de la guerra nuclear i la por de perdre els seus éssers estimats
L’últim estudi del CIS revela una ciutadania fracturada entre l’optimisme personal i una profunda inquietud pel futur col·lectiu. Mentre vuit de cada deu enquestats temen un conflicte atòmic imminent, la salut mental es ressent davant d’un sistema de cures que el 65,8% considera insuficient. La desconfiança institucional arriba a cotes crítiques: el 76,6% denuncia un deteriorament greu de la democràcia.
La radiografia social presentada aquest març de 2026 pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) dibuixa un escenari de vulnerabilitat extrema. Tot i que el 79,4% de la població intenta mantenir un esperit positiu, les dades crues exposen una realitat marcada per l’angoixa. La por més visceral és la defunció de familiars propers, que encapçala la llista de preocupacions amb una puntuació de 8,18 sobre 10. Aquesta ansietat s’aguditza als extrems generacionals: els joves de 18 a 25 anys i els majors de 75 són els qui més pateixen davant la possibilitat d’aquesta pèrdua.
Un horitzó bèl·lic i democràtic fosc L’estabilitat global es percep penjant d’un fil. Un aclaparador 78,9% dels enquestats creu factible l’esclat d’una contesa amb armament nuclear. De fet, la por a una guerra mundial escala fins a 8,01 de mitjana, superant fins i tot la inquietud per una crisi econòmica. En l’àmbit intern, la percepció institucional és demoledora; tres de cada quatre persones veuen la democràcia en retrocés, i la gran majoria d’ells (82,4%) confessa sentir-se “molt preocupat” per aquest desgast.
L’impacte en el benestar mental Aquesta pressió externa es tradueix en símptomes físics i psicològics. Gairebé la meitat de la població (48,9%) admet que les seves pors han crescut en l’últim any. L’insomni ja afecta de forma recurrent el 13,8% dels ciutadans a causa d’aquestes inquietuds, i un 14,9% reconeix recórrer a psicofàrmacs —antidepressius o ansiolítics— per sobreviure el malestar emocional. La sensació de desemparament és palpable: el 65,8% denuncia que l’atenció a la salut mental és deficitària.
Inseguretat als carrers i control tecnològic La percepció de seguretat varia dràsticament segons el gènere. Mentre el 40,2% dels homes afirma caminar sense por durant la nit, només el 20,3% de les dones comparteix aquesta tranquil·litat. D’altra banda, l’era digital aporta la seva pròpia dosi d’ansietat; el 33,1% tem que la seva vida privada acabi totalment fiscalitzada per les noves tecnologies. Tot i que el 90,1% compta amb suport al seu entorn per desembussar-se, un 86,8% conviu amb la frustrant sensació que els factors externs s’escapen completament del seu control.