La llengua pròpia de les Illes Balears pateix una recessió històrica en l’àmbit social i econòmic
L’Obra Cultural Balear alerta sobre la situació preocupant que travessa la llengua, on fins i tot en els nuclis familiars s’ha detectat una transició massiva cap al castellà. Després de quatre dècades de vigència de la Llei de Normalització Lingüística, les institucions i entitats civils reclamen una actualització urgent de les polítiques d’acollida lingüística per frenar la pèrdua de parlants.
El 29 d’abril de 1986 va marcar un punt d’inflexió amb l’aprovació unànime d’una normativa que buscava dotar d’oficialitat real el català a l’arxipèlag. Quaranta anys després, el balanç és agredolç. El president de la OCB, Antoni Llabrés, descriu un escenari d’"avanços i incompliments flagrants". Tot i que l’administració pública, l’ensenyament i els mitjans de comunicació han integrat la llengua com a eix vertebrador, altres sectors resten estancats o en clara regressió.
El diagnòstic compartit en el debat celebrat a Ca n’Oleo apunta a factors demogràfics i jurídics. El creixement poblacional extraordinari de les darreres dècades no ha anat acompanyat d’estratègies institucionals que fomentin la integració cultural dels nous residents. A això s’hi suma, segons la professora Maria Ballester, un " sostre de vidre jurídic" imposat per un model de bilingüisme asimètric i una jurisprudència del Tribunal Constitucional que limita la capacitat d’actuació de les institucions balears.
En l’àmbit estrictament polític, l’anàlisi retrospectiu del periodista Joan Riera recorda que la llei va néixer d’un consens entre el centre-dreta regionalista i la dreta, una lògica de pactes allunyada de la polarització actual. Tanmateix, el present mostra esquerdes en aquest acord històric. L’actual director general de Cultura i alcalde d’Alaró, Llorenç Perelló, defensa la vigència de l’esperit de la norma, tot i que justifica mesures recents com la flexibilització del requisit lingüístic en el sector sanitari per garantir la prestació de serveis bàsics.
La preocupació més profunda rau en l’ús social. Beatriu Defior adverteix d’una "fatiga de materials" en el model educatiu i una falta de mecanismes de garantia en el sector privat. L’absència d’una regulació robusta en els drets dels consumidors i la transformació de l’ecosistema tecnològic han deixat el català en una posició de vulnerabilitat davant les grans llengües globals. La conclusió dels experts és unànime: no n'hi ha prou amb tenir la llei; la supervivència de l’idioma depèn d’una aplicació valenta que s’adapti a una Mallorca que ja no és la de 1986.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància