Burjassot blinda el llegat de Guillem Agulló després de tres dècades d'impunitat
El municipi de Burjassot es blinda contra l’oblit en el 33è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló amb una mobilització massiva que transcendeix l’homenatge. La presentació de la novel·la gràfica de Sembra Llibres i el compromís de les noves generacions davant de l’extrema dreta consoliden el jove de l’Horta Nord com l’eix de la memòria antifranquista al País Valencià.
El 33è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló ha transformat els carrers de Burjassot en un escenari de resistència civil. Centenars de persones, amb una presència majoritària de joves que ni tan sols havien nascut el 1993, s’han congregat per homenatjar el militant independentista executat per un grup de extrema dreta. L’acte, centralitzat a Can Bassot i a la plaça de l’Ajuntament, ha servit no només per al record, sinó per denunciar la vigència dels discursos d’odi que van acabar amb la vida del jove de divuit anys a Montanejos.
La jornada ha recuperat el pols del carrer amb una manifestació que ha recorregut la localitat sota l’eco dels dolçainers del grup Estrella Roja. La família Agulló i Salvador, motor incansable d’aquesta causa, ha rebut una vegada més la calidesa de les entitats socials que rebutgen la versió judicial de l’època. Cal recordar que, malgrat la naturalesa política del crim perpetrat pel grup Komando Marchalenes IV Reich, la justícia d’aquell moment el va qualificar simplement com una “baralla entre xavals”. Dels cinc implicats, només un va complir quatre anys de presó, una dada que continua escocent en la memòria col·lectiva valenciana.
El rigor històric d’aquest aniversari coincideix amb el llançament de la novel·la gràfica "El diari de Guillem", de Sembra Llibres. Els autors, Cèsar Martí i Daniel Olmo, han rescatat la faceta més humana del símbol: l’adolescent que estimava la natació, el futbol i que començava a descobrir les seves primeres lluites socials. Aquest enfocament busca allunyar Agulló del fred pedestal del mite per retornar-lo a la realitat d’un noi normal la vida del qual va ser truncada pel fanatisme.
Fonts internacionals com Le Monde o The Guardian han referenciat en diverses ocasions casos similars de violència política al sud d’Europa, assenyalant com l’assassinat d’Agulló es va convertir en un punt d’inflexió per als moviments civils a Espanya. Avui, Burjassot ha deixat clar que la distància temporal no erosiona l’exigència de justícia. L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral i un missatge nítid: l’oblit no és una opció mentre el discurs que va armar aquell ganivet segueixi present a les institucions.