L’autisme es dispara un 310% a les escoles de les illes en l’última dècada
El sistema educatiu no universitari a Balears atén ja 2.864 alumnes amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA). L’alumnat amb TEA a les illes representa el 0,94% de l’alumnat general no universitari. Es tracta d’una realitat en augment que ja suposa el 29,71% dels estudiants amb necessitats especials associades a una discapacitat a tot el país.
L'informe de la Confederació Autisme Espanya revela que, del total d’afectats a l’arxipèlag, 2.485 estudiants estan escolaritzats en centres ordinaris, la qual cosa representa el 86,77% de la població amb aquesta condició a les illes. Per contra, 379 alumnes cursen els seus estudis en la modalitat d’educació especial.
A nivell estatal, la sèrie històrica mostra un creixement sense precedents: dels 19.023 alumnes registrats en el curs 2011-2012 s’ha passat a 78.063 en el curs 2022-2023. Aquest increment del 310,36% és especialment visible en l’educació ordinària, on l’augment de matrícules ha estat del 410,4% en l’última dècada.
L’estadística també aporta dades sobre la bretxa de gènere i l’abandonament escolar. El 82,24% dels alumnes identificats són nens. A més, l’informe adverteix de la escassa presència d’estudiants amb TEA en les etapes postobligatòries; mentre que a Primària representen l’1,04% de l’alumnat general, a Batxillerat la xifra cau fins al 0,30%, la qual cosa evidencia les dificultats d’aquest col·lectiu per completar la seva formació superior.
Els professors de les illes es veuen desbordats davant l’augment d’alumnes sense recursos suficients
La comunitat docent de Balears afronta aquest escenari amb una creixent sensació d’esgotament i precarietat. Mentre que les dades oficials confirmen un increment continuat de la població escolar amb TEA en els últims 12 cursos, els professionals denuncien que els recursos especialitzats i els suports necessaris no creixen al mateix ritme. Els professors es troben en primera línia davant aules cada cop més nombroses, diverses i amb necessitats de suport més intenses, gestionant un augment del 310,36% en la detecció de casos des del 2011 sense comptar amb el reforç de personal suficient. Aquesta pressió assistencial i educativa ha portat molts docents a una situació de "no poder més", reclamant una resposta administrativa que ajusti els mitjans a la realitat de les aules per garantir una inclusió que no recaigui exclusivament sobre la seva resiliència personal