La vaca es queda sense llet en un RCD Mallorca enfonsat per la gestió

El futbol té memòria curta als despatxos, però la butxaca i l’orgull de l’aficionat del RCD Mallorca no ho obliden tan fàcilment. Només unes setmanes després de consummar el dolorós descens, la fulla de ruta de la direcció esportiva per a la temporada 2026/27 a LaLiga Hypermotion ha encès totes les alarmes. El veredicte del carrer és unànime: incomprensió davant un desmantellament esportiu sense precedents i un malestar social que amenaça de convertir aquest curs en una guerra oberta contra el palco.

La fal·làcia de la davantera i l’èxode de la columna vertebral

L’arribada d’en Adrián Fuentes s’ha venut com el moviment estrella de l’estiu després d’abonar 3 milions d’euros al Córdoba. Una despesa desorbitada per un atacant de 29 anys el currículum del qual, fins aquest any, era del tot discret: davant els 14 gols marcats aquesta última temporada, en Fuentes arrossegava només 16 gols en els quatre anys anteriors combinats, vagarejant pel futbol de fang nacional o lligues menors com la croata. Pagar aquesta fortuna per una incògnita que només ha tingut un any bo en tota la seva vida evidencia la desesperació de la propietat. El Mallorca canvia així un davanter de talla mundial i rendiment contrastat com en Vedat Muriqi per un perfil d’altíssim risc financer.

Però el veritable drama és tàctic: es dilueix el sentit del fitxatge quan s’analitza el seu perfil al camp. En Fuentes no és un “9” de referència ni un rematador d’àrea pur; històricament ha rendit millor com a segon punta o arribant des de la banda a cama canviada, aprofitant la llargada de passa i la transició amb espai. Pretendre que assumeixi el rol de davanter clàssic i golejador sistemàtic per substituir el buit d’un rematador d’època demostra una alarmant improvisació en la planificació. Un Lumunvo amb una bona temporada de cara al gol.

El paral·lelisme amb el que surt per la porta fa fredor: es va anar la nau insígnia, Vedat Muriqi, per fer caixa; es va concedir la carta de llibertat a Javi Llabrés, patrimoni de la casa, que se’n va gratuïtament en una decisió indefensable; i, per acabar-ho d’adobar, s’ha deixat marxar en Lumor Lumunvo i el Joseph, futbolistes que van aportar pundonor l’any passat i pels quals el Mallorca ni tan sols ha ofert després de finalitzar les seves cessió. Entra un sol efectiu pagant; en marxen quatre efectius d’atac de cop per pura passivitat als despatxos.

A aquest desolador panorama se suma la imminent pèrdua de Jan Virgili. El Barça executarà la seva opció de recompra per fer caixa o cedir-lo al Betis, desposseint l’illa d’un extrem de dinovè anys amb un futur brillant a Primera. La seva marxa forçada constata el despropòsit: l’alarma manca d’ambició del projecte empeny el talent a fugir de Son Moix.

Però el drama no acaba a l’àrea rival; la sensació d’enderroc afecta tota l’estructura de l’equip. El club assumeix amb resignació la imminent sortida d’en Johan Mojica pel carril esquerre i l’adeu d’en Samu Costa a la medul·lar. Per si fos poc, el causant d’aquest últim èxode és el mateix Martín Demichelis, el tècnic que va deixar tirat el Mallorca després de renovar al maig per fugir-se al RB Leipzig, i que ara vol debilitar encara més el seu exequip enduent-se el pivot portuguès a la Bundesliga. Per si no n’hi hagués prou, la porteria també tremola: Leo Román, el guardià del futur bermelló, està a un pas de segellar la seva sortida rumb al Deportivo de La Coruña, que abonarà els 9 milions d’euros de la seva clàusula de rescissió. Entra un efectiu de 29 anys; marxen els pilars, el gol, la joventut i la seguretat a darrere.

La "vaca lletgera" de la propietat estrangera

Aquesta alarmant descapitalització esportiva respon a una lògica econòmica que l’afició comença a desxifrar amb amargor. Per a la propietat estrangera, el RCD Mallorca sembla haver-se convertit en el mateix que tants altres negocis a aquesta illa: una vaca lletgera d’on extreure fins a l’última gota sense importar la seva realitat social.

El balanç financer d’aquest estiu és vergonyós. Entre els diners ingressats pel traspàs d’en Muriqi i els milions que deixarà la imminent clàusula d’en Leo Román, Samu Costa, Mojica o Virgili, les arques del club s’han omplert substancialment. Tanmateix, la reinversió a la plantilla és irrisòria, limitant-se pràcticament als 3 milions gastats en Fuentes. La directiva prefereix fer caixa amb el patrimoni del club i escatimar en el projecte esportiu, gestionant l’entitat amb una fredor corporativa que ignora completament el sentiment i la identitat de la massa social mallorquinista.

Del menyspreu de Demichelis a un relleu sota sospita

L’espectacle grotesc en la gestió dels banquets és un altre símptoma flagrant d’aquesta desconnexió. L’afició encara no entén com es va posar el destí del club en mans d’en Martín Demichelis, un tècnic sense experiència real a l’èlit europea que, des del primer dia, va mostrar un absolut menyspreu i xuleria cap a la premsa local i la pròpia graderia. Després de consummar el desastre del descens, la propietat, d’esquena a la realitat, va decidir premiar el seu fracàs oferint-li la renovació al maig. El desenllaç va fregar el ridícul: l’argentí va acceptar el contracte per, només unes setmanes després, deixar el Mallorca tirat a la cuneta en rebre la trucada del RB Leipzig.

Per substituir-lo, el club ha tornat a apostar per la incertesa amb l’arribada d’en Luis García Fernández. L’afició mirava de reüll el seu currículum buscant motius per a l’optimisme, però les dades són tossudes. Destituït a l’Espanyol després de treure’l dels llocs d’ascens directe, una grisa experiència al Qatar on va acumular un fracàs esportiu en caure a la primera fase de la “potent” Copa del Golf, i el recent clatellot al playoff amb la UD Las Palmas.

La tria del nou entrenador desperta serioses dubtes després d’encadenar diversos projectes fallits. Es tracta d’una girada de volant d’altíssim risc per a un club que no té marge d’error i necessita tornar a l’èlit per la via ràpida.

Veure el pou a preu d’oasi

Per si el pla esportiu no fos suficient per refredar els ànims, la directiva ha acabat de dinamitar la pau social amb el llançament de la campanya d’abonats sota el lema 'Volem sentir'. Les xarxes socials i col·lectius com la Unió de Penyes Mallorquinistes han esclatat en protestes. Amb preus per a noves altes que arriben als disbarats 830 euros a la Tribuna Oest i renovacions on el descompte gairebé ronda el 20%, la massa social se sent profundament maltractada. “Us heu adonat que hem baixat a Segona? Volem sentir... vergonya”, reflecteixen els missatges de l’afició als comptes del club, indignada per haver de pagar el futbol de plata a preu d’or.

El RCD Mallorca arrenca la temporada exigint un esforç de Primera Divisió a una afició a la qual, a canvi, li ofereix un equip completament debilitat, un tècnic discutit des del primer dia i l’amarga certesa que la crisi a Son Moix, alimentada des d’uns despatxos que veuen el club com un fred negoci d’extracció, només acaba de començar.