La trampa estadística de Més: el sondeig dels 800 enquestats i l’abisme del 5% d’error
L'informe intern dels ecosobiranistes projecta un creixement propi en un escenari de retrocés generalitzat de l'esquerra que els experts titllen de poc representatiu. La mostra reduïda, sumada a l'omissió de la crisi nacional de Vox i l'"oblidament" de les forces emergents, dibuixa un mapa polític dissenyat més per al consum propi que per reflectir la realitat del carrer.
La demoscòpia balear s’enfronta a un nou debat sobre el rigor tècnic després de la publicació de l’últim estudi de l’Institut Opinòmetre per a Més per Mallorca. Amb una mostra de només 800 entrevistes (400 a Palma i 400 a la Part Forana), l’informe presenta un marge d’error del ±4,9%. En termes estadístics, aquesta imprecisió és tan alta que qualsevol variació d’escons entra dins de la pura incertesa.
L’«escàndol matemàtic» dels percentatges
Si apliquem el marge d’error a les dades publicades, el relat canvia radicalment. Més s’adjudica un 12,63% dels vots (enfront del 10,36% del 2023), però amb un error del 4,9%, el seu suport real podria oscil·lar entre un optimista 17,5% i un preocupant 7,7%. És a dir, estadísticament és impossible afirmar que estan pujant; podrien estar perfectament estancats o fins i tot per sota dels seus resultats d’abans de tres anys.
Aquesta fragilitat es fa palesa mirant El Pi. El 2023, amb un 4,71%, es van quedar fora del Parlament. Amb el marge d’error d’aquesta enquesta, una variació d’1 o 2 punts —que el sondeig no és capaç de captar amb precisió— decidia si hi entren amb força o desapareixen, alterant per complet l’aritmètica d’acords que Més dona per certa.
Una «cuina» desconnectada de la crisi nacional
L’estudi genera dubtes raonables en situar Vox com a segona força a l’illa amb un 21,5% dels sufragis. Aquesta projecció xoca frontalment amb la conjuntura de la marca nacional el 2026, marcada per una fase d’estancament després de la marxa de figures històriques com Javier Ortega Smith o el distanciament d’Iván Espinosa de los Monteros. Inflar artificialment l’expectativa de la dreta radical sol ser una eina de polarització estratègica: sacsejar el «vot de la por» per reactivar un electorat progressista que, segons el propi sondeig, es troba en ple retrocés.
L’historial de desviacions d’Opinòmetre
La trajectòria de l’enquestadora convida a la precaució. A les generals de 2023, van protagonitzar un dels majors errors del sector en sobreestimar Sumar (donant-li un 16,4% enfront del 12,3% real). A les autonòmiques de Balears d’aquell mateix any, tampoc van detectar la desaparició d’El Pi, al qual situaven com a peça clau amb 2 escons. Aquest historial de fallades sistemàtiques —on sovint infraestimen la dreta i sobreestimen les forces a l’esquerra del PSOE— suggereix que aquestes dades s’han de llegir amb una reserva prudent.
El factor de les forces emergents
Analistes polítics assenyalen que el disseny d’aquestes mostres reduïdes tendeix a deixar fora del radar l’impacte d’opcions que no formen part dels blocs tradicionals. En aquest context, formacions com Coalició PER MALLORCA es posicionen com el factor que els estudis de part prefereixen no mesurar. L’electorat actual, saturat dels conflictes de Madrid i de les fórmules de govern esgotades, cerca una alternativa de gestió tècnica i veu pròpia. L’omissió d’aquests actors en sondejos dissenyats per al consum intern dels partits distorsiona el mapa electoral real, que es presenta molt més fragmentat del que aquestes xifres pretenen projectar.
En l’àmbit de la demoscòpia existeix una màxima ineludible: qui finança el sondeig sol condicionar l’enfocament tècnic de la seva pròpia cuina. En encarregar un estudi amb mostra limitada i alt marge d’error, el promotor no busca una fotografia real, sinó una eina estratègica. Al final, el client sempre decideix el relat.