El Partit Popular s'agenolla davant Vox i liquida el requisit de català en la funció pública
El Govern de Marga Prohens ha consumat la rendició davant les exigències de la formació de Santiago Abascal, i ha dinamitat el pacte social que garantia la convivència durant dècades a l’arxipèlag. A través de tres esmenes a la Llei Òmnibus, l’executiu balear desmunta l’obligatorietat de la llengua pròpia a les places de difícil cobertura, cosa que permet a docents, sanitaris i personal tècnic accedir a l’administració sense acreditar el coneixement de la llengua. Aquesta claudicació política suposa un cop demolidor a l’estatus del català, que passa de ser un dret ciutadà a un obstacle a eliminar. La traïció a l’amo en Canyellas s’ha culminat
L’equilibri institucional que les Illes Balears van construir pedra sobre pedra des de l’inici de l’autonomia ha volat aquest dilluns al Parlament. En un exercici de supervivència legislativa, el Partit Popular ha lliurat les claus de la política lingüística als seus socis de Vox, assumint un retrocés històric que situa el català com a llengua de segona categoria. El consens que un dia va unir les forces polítiques per protegir el patrimoni immaterial de les Illes ha estat sacrificat en l’altar d’una negociació pressupostària que deixa el català ferit de mort.
La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, no ha amagat la seva eufòria en anunciar la fi d'allò que ella anomena "murs ideològics". L’impacte a les aules és immediat i esgarrifós: per primera vegada en quaranta anys, es permetrà que professionals sense capacitació lingüística assumeixin places estructurals dins l’ensenyament públic, cosa que trenca la continuïtat pedagògica i el model d’integració que fins avui havia definit les Illes. La prioritat del bloc conservador és clara: servir-se d'una pretesa eficàcia administrativa per silenciar el requisit idiomàtic. Un pas de gegant cap a la substitució demogràfica i lingüística.
Marga Duran, diputada del PP, ha intentat minimitzar el xoc parlant de "flexibilitat", però l’articulat de la llei no admet cap dubte: l’exempció del català, que s’estén a categories com conserges, auxiliars de neteja i manteniment, apuntala una administració on els mallorquins perden el dret a ser atesos en la seva pròpia llengua en sectors essencials.
L’acord remata la feina amb una devaluació acadèmica sense precedents: rebaixar la nota mínima del 8 al 7 a Batxillerat per obtenir els títols B2 i C1. No és només un canvi administratiu; és la voladura controlada d’un sistema que entenia la llengua com una eina de cohesió i no com un obstacle. El Partit Popular signa així la seva capitulació davant el relat de Vox, i deixa el consens lingüístic de les Illes fet una runa. La traïció de la deixebla al mentor es fa realitat—