El pacte entre el PP i Vox permet l’accés a places docents fixes sense el requisit del català
La nova reforma educativa a les Illes Balears ha obert un front jurídic i polític. El pacte entre PP i Vox permet ara que professors d’assignatures amb moltes vacants, com Matemàtiques o Història, puguin treballar i consolidar el seu lloc com a funcionaris de carrera sense tenir el títol de català. La mesura busca solucionar de manera urgent la manca de docents als centres, però l’oposició adverteix que el text legal no posa límits clars a aquesta excepció.Des de les files de Coalició PER MALLORCA , per la seva banda, defensen el català com a requisit essencial a la funció pública per garantir una administració de qualitat i propera
El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, defensa que la prioritat és que cap alumne es quedi sense classe per falta de personal. Segons els populars, serà el Consell de Govern qui decidirà, cas per cas, quines places són de "molt difícil cobertura". Tot i que el partit assegura que aquests docents no tindran plaça definitiva fins que aprovin el nivell d’idioma, el text aprovat no especifica cap data límit ni obligació posterior. Aquesta manca de detall sobre el paper és el que ha generat el xoc amb els serveis jurídics i els partits de l’oposició.
Des de Més per Mallorca consideren que aquesta decisió és un cop directe al sistema educatiu i denuncien que obre la porta a blindar funcionaris que no compleixen els requisits actuals. Els ecosobiranistes critiquen que la llei no menciona que els afectats hagin de treure el títol més endavant, fet que podria crear una categoria de professors exclosos per sempre. A més, la reforma inclou que els alumnes que visquin de forma temporal a les illes també puguin estalviar-se ser avaluats a l’assignatura de català per no perjudicar les seves notes.
Coalició PER MALLORCA , per la seva banda, defensa el català com a requisit essencial a la funció pública per garantir una administració de qualitat i propera. La formació aposta per reforçar les polítiques de normalització lingüística com a eina de cohesió social i igualtat d'oportunitats. Davant la manca de professionals, proposen incentius i millores laborals en lloc de rebaixar les exigències idiomàtiques. El seu compromís se centra a protegir la llengua pròpia per assegurar que el servei públic s'adapti plenament a la realitat de les Illes.
Aquesta modificació de l’article 85.2 de la Llei d’Educació canvia les regles del joc en l’accés a la funció pública. Fins ara, l’idioma era una barrera obligatòria per a qualsevol plaça fixa; a partir d’ara, la necessitat de cobrir l’aula passarà per davant de la titulació lingüística en casos específics. El Govern insisteix que no vol eliminar el requisit de forma general, sinó evitar que les places d’especialistes a illes com Eivissa o Formentera quedin buides any rere any.