Cop de la Seguretat Social al teixit empresarial balear amb una pujada de quotes per a 35.000 professionals
El panorama per als treballadors autònoms a Balears ha passat de la incertesa a la indignació absoluta. La implementació dels nous trams de cotització suposa, en la pràctica, una despesa addicional de 1.600 euros anuals per a milers de petits empresaris i professionals liberals. A l’arxipèlag, on l’economia depèn de l’agilitat dels seus autònoms, més de 35.000 afectats veuen com els seus marges de benefici s’evaporen sota una pressió fiscal que el sector qualifica d’insostenible.
La reforma estableix un sistema de quinze trams de cotització basats en els rendiments nets, on l'ajust a l'alça impacta amb una duresa especial en la base màxima. Segons les organitzacions sectorials, l'increment de 135 euros mensuals respon a la regularització obligatòria per a aquells que superin els llindars d'ingressos previstos per al 2026. Aquesta actualització tècnica del sistema Escrivá busca equilibrar la caixa de la Seguretat Social, però redueix la capacitat de reinversió de l'autònom balear.
Les noves taules de cotització per al 2026 consoliden el sistema de rendiments nets amb una escala de quinze trams clarament diferenciats. Els autònoms amb ingressos inferiors al salari mínim gaudiran d'una quota reduïda de 200 euros, mentre que els trams mitjans i alts experimenten la pujada més agressiva. Qui superi els 6.000 euros de rendiment net mensual haurà d'afrontar la quota màxima de 590 euros, reflectint l'ajust tècnic final per equilibrar el sistema de la Seguretat Social.
La resposta de les organitzacions representatives no s’ha fet esperar. Des d’ATA assenyalen que el Govern ha incomplert les seves promeses d’alleujament impositiu, qualificat la reforma de “colp injustificat”. Aquesta sensació d’engany ha actuat com a combustible per a la batalla legislativa al Congrés. Allà, la formació catalanista Junts, ha pres la bandera de la resistència fiscal, exigint que la moratòria en les quotes no sigui només per a les rendes més baixes, sinó un fre global per a tot el col·lectiu sense excepcions.
Els experts adverteixen que aquest increment no només castiga la productivitat, sinó que empeny molts professionals cap a l’economia submergida davant la impossibilitat d’afrontar els pagaments. La viabilitat de milers de negocis a Balears penja ara d’un fil polític: l’èxit de la negociació a Madrid per tombar una mesura que, segons denuncien les fonts sectorials, suposa una condemna financera en plena crisi de costos operatius.
