«L’ecologisme de dretes» aterra per demostrar que la sostenibilitat és una qüestió de gestió i no d’ideologia
La publicació de «L'ecologisme de dretes», obra de Lluís Quiroga i l'analista mallorquí Toni Timoner, marca un punt d'inflexió en la narrativa ambiental espanyola. El llibre neix amb la missió de dinamitar la idea que protegir el planeta exigeix abraçar polítiques intervencionistes o de decreixement. Els autors defensen que la veritable transició neix de la prosperitat econòmica i la responsabilitat individual, allunyant-se dels dogmes que han caracteritzat l'activisme climàtic en l'última dècada.
Conservar la natura no és una herència exclusiva del progressisme. Amb aquesta premissa, Quiroga i Timoner presenten una alternativa que recupera l’esperit de figures com Theodore Roosevelt o Margaret Thatcher, que van entendre la custòdia del territori com un deure moral i patriòtic. L’obra qüestiona per què la dreta espanyola, que sota la gestió de José María Aznar va aixecar els fonaments institucionals amb la creació del Ministeri de Medi Ambient el 1996, va permetre que el relat climàtic fos segrestat per narratives que avui associen l’ecologia amb el desmantellament del sistema actual.
Els autors proposen un "capitalisme verd" que rebutja l’intervencionisme asfixiant. La seva fulla de ruta és pragmàtica: netejar la factura elèctrica de costos polítics per incentivar l’electrificació, defensar la seguretat energètica sense dogmatismes contra cap tecnologia i utilitzar els ingressos del carbó per alleujar la pressió sobre autònoms i empreses en lloc d’engreixar la despesa pública. Segons Quiroga, quan el clima s’utilitza com a projectil partidista, la ciència es rendeix davant el símbol, provocant que la ciutadania percebi la transició com una imposició elitista.
La proposta posa el focus en l’adaptació, la gran oblidada per la gestió actual. Davant dels eslògans, exigeixen infraestructures hidràuliques i forestals preparades per a una realitat tèrmica extrema, apel·lant a una "conservació activa". En un context on líders com Petro o activistes com Thunberg vinculen el CO2 amb la lluita de classes, aquest enfocament busca atraure agricultors i ramaders, tractant-los com a custodis del paisatge i no com a obstacles al progrés. La batalla pel relat ambiental el 2026 ja no es juga només al carrer, sinó en l’eficiència dels balanços de resultats.