El Parlament vota la creació d’una autoritat per cogestionar els aeroports
L'Autoritat Aeroportuària i el compliment dels Estatuts d'Autonomia es situen al centre del conflicte polític entre els tyerritoris insulars i l'Estat. L'objectiu és revertir un model centralitzat que ignora la pressió demogràfica i turística dels arxipèlags, exigint una capacitat real d'intervenció en les decisions estratègiques.
La creació de la Autoritat Aeroportuària busca frenar la saturació de 47 milions de viatgers anuals i alinear l’operativa aèria amb la capacitat de càrrega de l’arxipèlag. El text planteja un marc de soberania administrativa perquè les decisions sobre les terminals deixin de prioritzar els dividends dels accionistes privats davant del benestar dels residents.
La proposta legislativa registrada al Parlament per Més per Mallorca, Més per Menorca i el Grup Mixt, que es debatrà aquest dimarts a la cambra autonòmica, busca activar l'article 150.2 de la Constitució per descentralitzar els centres de connexió del transport. Aquesta iniciativa respon a un creixement descontrolat del trànsit, que ha passat de 31,9 milions d’usuaris el 2014 a superar els 47,3 milions el 2024. El text adverteix que la desconnexió entre la política turística i l’aeroportuària fomenta l’oferta il·legal i satura els serveis bàsics a les illes.
La creació de la Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears pretén establir un model d’administració conjunta que alineï l’operativa de les terminals amb la realitat social de l’arxipèlag
A aquest pols s’hi ha sumat fermament el Govern de Canàries. El seu president, Fernando Clavijo, ha exigit el compliment íntegre del seu estatut, al•legant que la participació en la gestió és una competència de rang constitucional. En aquest context de màxima exigència, Coalició PER MALLORCA es va reunir al Congrés amb la diputada canària Cristina Valido per coordenar esforços i blindar una estratègia conjunta. Ambdós arxipèlags consideren aquesta reclamació una qüestió cabdal per a la seva sobirania i rebutgen tenir menys pes polític que altres territoris en la presa de decisions estratègiques.
Des del sector empresarial, la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Las Palmas (FEHT) ha qualificat la postura estatal d’"obstruccionista". El seu president, José María Mañaricua, sosté que és imprescindible que tant el govern autonòmic com els consells insulars intervinguin en la planificació per garantir la connectivitat i el desenvolupament social.
Davunt aquesta pressió, el president d’AENA, Mauricio Lucena, manté un tancament de files absolut. La companyia argumenta que l’entrada de les comunitats a la gestió perjudiqui els accionistes privats, que controlen el 49% del capital. Segons la direcció, el model en xarxa és innegociable per protegir una valoració societària estimada en 20.000 milions d’euros, tancant la porta a qualsevol transferència de competències executives.
Malgrat els acords bilaterals de Pedro Sánchez amb el País Basc, Lucena subratlla que aquests comitès són només informatius i no permeten a les autonomies intervenir en les decisions estratègiques de la xarxa nacional.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància