Allau d'al·legacions empresona la nova llei de la Tramuntana
El projecte de llei de la Serra de Tramuntana ha fracturat el tauler polític i social de Mallorca, desencadenant un al·luvions d'esmenes que qüestionen l'equilibri entre la propietat privada i l'ús públic. Mentre el Consell de Mallorca defensa el text com un fita de consens després de dos mesos d'escolta, entitats com Dret de Pas i el GOB denuncien un model que prima els interessos dels grans terratinents. El debat ha mutat en un xoc frontal sobre l’accés als camins, la pressió turística i la supervivència de l’activitat agrària i la pesca tradicional, amb partits com Coalició PER MALLORCA exigint que la normativa no expulsi els mallorquins i converteixi la Serra en un museu buit de residents.
El futur de la Serra de Tramuntana es dilucida ara als despatxos del Palau Reial després de rebre un volum massiu de propostes de millora. Des del Consell de Mallorca han aconseguit un consens difícil d’aconseguir: posar tothom en contra de la nova llei.
El text actual, elaborat sota el paraigua del PP i VOX, afronta crítiques severes des dels sectors progressistes i ecologistes, que sostenen que la norma atorga un pes excessiu a la propietat privada i a col·lectius específics com els caçadors. En canvi, l’executiu insular recalca que s’ha duplicat el temps d’exposició pública per garantir una participació inèdita a la història democràtica de la institució.
L’associació Dret de Pas lidera l’ofensiva en defensa del trànsit pel territori. El seu principal temor rau en la possibilitat que l’accés a vies comunitàries quedi supeditat a permisos individuals dels propietaris de les finques. L’entitat exigeix transparència total en els catàlegs municipals per evitar el tancament de rutes que avui són transitades per excursionistes i ciclistes. En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament d’Esporles ha registrat gairebé una trentena d’al·legacions per impedir “desconnexions socials” i blindar el control municipal sobre l’urbanisme de la zona.
El GOB i els grups de l’oposició com el PSIB i Més alerten que la llei ignora el problema estructural de la massificació turística i el canvi climàtic. Exigeixen límits clars a l’afluència de visitants i mesures contra la gentrificació, com la limitació del preu del lloguer als pobles de la Tramuntana.
Finalment des de Coalició PER MALLORCA s’ha posat el focus en la viabilitat d’aquells que habiten el paratge. El seu portaveu, Antoni Salas, ha defensat que la conservació és inviable sense rendibilitat econòmica. La formació proposa integrar activitats com la pesca tradicional i protegir elements patrimonials com els escars. Per a l’entitat mallorquinista, l’excés de burocràcia i la duplicació de competències en l’avantprojecte actual generen una inseguretat jurídica que asfixia els residents, impedint que els mallorquins puguin desenvolupar un projecte de vida digne a la Serra.
El pols legislatiu entra ara a la seva fase decisiva, amb l’Administració obligada a encaixar aquestes visions contrapositives en un text que marcarà el destí del nostre símbol més preuat durant les properes dècades.
