Calvià manté tarifes esportives més altes per a no residents
L’administració local de Calvià persisteix en el cobrament de quotes discriminatòries a les seves instal·lacions municipals tot i haver acceptat, al juliol de 2025, l’ordre d’eliminar-les. Nou mesos després del compromís adquirit davant del Defensor del Poble, la plataforma oficial de Calvià Esports continua exigint 7,52 € per un passi diari de gimnàs als usuaris no empadronats, mentre que els residents abonaven 4,18 €. Aquesta diferència d’aproximadament el 100% en el cost del servei contravé la jurisprudència del Tribunal Suprem, que prohibeix utilitzar el padró com a criteri per encareir l’accés a béns públics.
La inacció normativa del consistori calvianer ha convertit una resolució acceptada en un incompliment administratiu de facto. L’informe del Defensor del Poble, basat en la queixa número 24035384, estableix amb claredat que els preus públics han de respectar el principi d’igualtat. El dictamen es recolza en la sentència 3567/2023 del Tribunal Suprem, la qual determina que no existeix una justificació "objectiva ni raonable" per penalitzar econòmicament els qui no viuen al municipi. La justícia recorda que els usuaris externs ja contribueixen al sosteniment de les infraestructures locals a través de la participació en els tributs de l’Estat i la comunitat autònoma que rep l’ajuntament.
La paràlisi en l’actualització de les ordenances d’esports se suma a altres expedients sense resoldre que acumula el municipi. En l’àmbit mediambiental, Calvià manté en tràmit des de desembre de 2024 les onze recomanacions per a la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), un retard que impedeix la monitorització efectiva de la qualitat de l’aire. Així mateix, l’administració local continua sense integrar la regulació dels tocs de campana en la seva normativa de sorolls, una exigència que el Defensor del Poble va reiterar el passat 19 de gener de 2026 per garantir el descans veïnal. La manca de trasllat d’aquests acords legals a la gestió diària manté actius conflictes que la institució nacional ja considera resolts jurídicament.
Qualsevol usuari no resident que hagi pagat els 7,52 € pot presentar una reclamació per ingressos indeguts. Si les reclamacions es massifiquen, l’Ajuntament es veuria obligat a retornar la diferència (la part cobrada de més de forma il·legal) més els interessos de demora, la qual cosa suposaria un forat en la recaptació municipal.
El Defensor del Poble no posa multes, però el seu dictamen és la "clau" que permet als ciutadans guanyar judicis on l’Ajuntament sí que pot rebre multes judicials, condemnes en costes i l’obligació de retornar els diners cobrats il·legalment. En existir ja una sentència del Tribunal Suprem (3567/2023) que crea jurisprudència, qualsevol ciutadà o associació pot demandar l’Ajuntament
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància
