Els tumors i les patologies circulatòries es consoliden com les principals causes de defunció a Palma
EL BALANÇ DEMOGRÀFIC DE LA CAPITAl revela una realitat incuestionable sobre la salut dels seus habitants. Segons les dades consolidades de l’IBESTAT, corresponents a l’exercici 2024, Palma va registrar un total de 3.298 defuncions, cosa que suposa el 45,3% de totes les defuncions ocorregudes a l’illa de Mallorca. La xifra mostra una paritat gairebé absoluta entre sexes, amb 1.650 dones i 1.648 homes difunts en l’últim any.
L’informe detalla que el càncer continua sent el major repte sanitari a Ciutat. Els tumors van causar 951 morts a Palma, situant-se com la primera causa de mortalitat, seguits molt de prop per les malalties del sistema circulatori, que van acabar amb la vida de 858 persones. Entre ambdues patologies sumen més del 54% dels decessos totals al municipi, reflectint una tendència similar a la resta de l’arxipèlag però amb una incidència més concentrada a l’entorn urbà.
En un graó inferior, però amb un impacte significatiu, es troben les malalties del sistema respiratori, responsables de 302 defuncions a la capital. L’anàlisi de les dades permet observar que, malgrat el creixement poblacional, les xifres globals de mortalitat a les illes han experimentat un lleu descens respecte al pic del 2022, quan es van superar els 9.300 òbits a tota la comunitat autònoma enfront dels 9.001 actuals.
L’anàlisi pormenorizat de l’IBESTAT revela una bretxa de gènere significativa en la naturalesa dels decessos. Mentre que els homes a Palma presenten una major incidència de defuncions per tumors, les dones lideren les estadístiques en patologies del sistema circulatori i trastorns mentals o del comportament. Aquesta dualitat estadística obliga les autoritats sanitàries a replantejar les polítiques de prevenció des d’una perspectiva local, considerant que la capital balear no només concentra el gruix de la mortalitat de l’arxipèlag, sinó que també actua com a principal indicador de la cronicitat a les illes. L’envelliment progressiu de la població urbana i la pressió sobre el sistema assistencial de Ciutat es perfilen com els factors determinants per a les xifres del proper balanç anual.