El Govern de Sánchez tombà el blindatge de sa Feixina i ordena la seva demolició immediata
La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha assestat el que podria ser, el cop definitiu al monument de sa Feixina a Palma. Mitjançant una resolució vinculant, l'Executiu central ha inclòs el monòlit al Catàleg de Símbols contraris a la Memòria Democràtica, fet que implica la seva retirada obligatòria de la via pública. Aquesta decisió ignora el blindatge actual com a Bé d'Interès Cultural (BIC) que ostenta l'estructura, sota l'argument que la seva estètica i verticalitat són inseparables de la ideologia de la dictadura.
El conflicte al voltant de l’antic homenatge al creuer Baleares entra en una fase de màxima tensió institucional. L’informe tècnic que sustenta l’ordre ministerial és demolidor: la comissió sosté que la resignificació realitzada el 2010 —quan es van retirar les plaques originals sota el mandat d’Aina Calvo— és insuficient. Per a Madrid, el disseny arquitectònic en si mateix destil·la valors de jerarquia i dominació de l’espai públic propis del règim anterior, convertint el formigó en un missatge polític que la llei actual no permet mantenir.
Tanmateix, la resolució ha xocat frontalment amb les entitats de defensa del patrimoni. L’associació ARCA ha advertit que la iniciativa estatal tindrà "poc recorregut" jurídic, recordant que els tribunals ja han validat el valor patrimonial de l’obra. Segons l’entitat, es tracta d’una peça clau del racionalisme, dissenyada per l’arquitecte Francisco Roca Simó, i que ja va ser adaptada a la legalitat vigent per unanimitat fa 16 anys. Des d’ARCA lamenten la "intransigència" de la Secretaria d’Estat i defensen que el monument és avui una "fita" que clama contra les guerres i les dictadures.
El PP i Vox han blindat la seva defensa del monòlit, qualificat l’ordre estatal d’"atac sectari" al patrimoni de Palma. Ambdues formacions sostenen que la protecció com a BIC és innegociable i acusen el Govern de Sánchez de reobrir ferides tancades, prometent una batalla legal exhaustiva per evitar la seva demolició.
Aquesta col·lisió d’interpretacions obre la porta a un recurs de reposició que promet paralitzar de nou les màquines de demolició. Mentre les associacions memorialistes celebren el que consideren la fi d’una anomalia democràtica, els experts adverteixen de la perillositat de destruir un element catalogat. La batalla pel cel de Santa Catalina ja no és només política; és un pols directe entre la Memòria Democràtica de l’Estat i l’ordenament patrimonial de Mallorca que acabarà, previsiblement, de nou en la banqueta dels jutges.