Cort punxa el contenidor: el sistema de targeta ciutadana vulnera la protecció de dades
L'Ajuntament de Palma ha creuat una línia vermella que ja investiguen els experts en privacitat. Obligar els veïns a identificar-se amb la Targeta Ciutadana per obrir els dipòsits de matèria orgànica no és només un tràmit, és una vulneració flagrant de la protecció de dades personals. Segons avança el Diario de Mallorca, el sistema de rastreig de residus implantat per Cort permet vincular hàbits de consum íntims amb la identitat de cada palmesà, un control "distòpic" que ha fet saltar totes les alarmes legals.
El que es vengut com una revolució ecològica en la gestió de residus s'ha convertit en un malson de control social. El gest quotidià de llençar les restes del sopar al contenidor d’orgànica ja no és anònim a Palma. En requerir l’ús de la Targeta Ciutadana, el consistori registra qui, quan i amb quina freqüència es desfà dels seus residus, creant un històric que vulnera el dret a la intimitat.
La polèmica ha esclatat després de conèixer que aquest sistema d’identificació obligatòria xoca frontalment amb la normativa de Protecció de Dades. Fonts jurídiques consultades per aquest diari asseguren que "no existeix una base legal suficient per monitoritzar a aquest nivell la vida privada dels ciutadans sota l’excusa del reciclatge". La por que aquestes dades puguin creuar-se amb futures taxes personalitzades o "multes per mal reciclatge" ha generat una onada d’indignació als barris on ja operen aquests dispositius intel·ligents.
Mentre ciutats com Barcelona o Vigo ja van patir revoltes veïnals per sistemes similars, a Palma el malestar és creixent. Els veïns denuncien que se senten "vigilats" i que el sistema és ineficaç: si oblides la targeta a casa, no pots reciclar. Això està provocant un efecte rebot perillós, amb restes abandonades fora dels tambors per pura frustració tècnica.
Cort, per la seva banda, defensa que és l’única via per complir amb els objectius europeus de sostenibilitat, però la realitat jurídica és una altra. Sense una garantia d’anonimització absoluta, l’Ajuntament està operant en una zona d’il·legalitat que podria comportar sancions milionàries. És lícit que el Govern municipal sàpiga què menges o què descartes? El debat és al carrer i la batalla legal no ha fet més que començar.