L’aire tòxic asfixia els alumnes dels col·legis públics i concertats de Palma
Ecologistes en Acció revela que el trànsit motoritzat i les aglomeracions a les hores punt d’accés escolar disparen els nivells de diòxid de nitrogen a la Ciutat. Els registres obtinguts en centres com el Santa Magdalena Sofia o el Marian Aguiló freguen els llindars d’il·legalitat, superant amb escreix els límits de salut pulmonar establerts per l’Organització Mundial de la Salut.
La mesura de la qualitat ambiental en els entorns educatius de Palma ofereix un diagnòstic desolador. El programa de ciència ciutadana desenvolupat pels alumnes de 3r d’ESO del col·legi Santa Magdalena Sofía ha destapat una realitat invisible però perillosa: l’aire que respira la infància palmessana està saturat de residus de combustió. Segons l’informe tècnic de 2025-26, l’entrada d’Educació Infantil d’aquest centre suporta una concentració de 36,36 µg/m³ de $NO_2$. Aquesta dada situa l’entorn a un pas del límit legal de 40 µg/m³ i quadruplica els 10 µg/m³ que l’OMS considera acceptables per al desenvolupament vital.
La causa principal del problema no és abstracta. El document vincula directament aquestes xifres amb la densitat de vehicles i la pràctica sistemàtica de la doble fila amb motors engegada durant el lliurament i la recollida d’estudiants. Curiosament, l’entrada d’Educació Primària del mateix edifici, ubicada al carrer Montsenyor Palmer amb menor pressió automobilística, registra una reducció del 40% en la toxicitat ambiental, fixant-se en 22,56 µg/m³.
L’anàlisi tècnic no s’atura aquí i assenyala els anomenats “entorns tòxics per disseny”. Centres com el CEIP Marian Aguiló, l’IES Emili Darder o l’IES Guillem Sagrera s’enfronten a nivells de risc de fins a 34 µg/m³ a causa de la seva ubicació davant vies d’alta capacitat de quatre carrils. Aquests punts, l’urbanisme hipotecà la salut respiratòria de l’alumnat.
A l’altra cara de la moneda, l’estudi destaca el paper de les infraestructures verdes. Les mesures a Son Pisà (19,45 µg/m³) o els voltants de Mata de Jonc confirmen que els parcs adjacents actuen com un escut natural. Tanmateix, l’informe conclou amb una crítica severa a la gestió municipal: des de l’any 2023 s’ha produït una paràlisi institucional en els plans de pacificació d’entorns escolars i l’expansió de la xarxa ciclista, mesures que el PMUS 2022 considerava estratègiques per protegir el futur dels menors.
L’exposició prolongada a aquestes concentracions de diòxid de nitrogen augura un escenari sanitari preocupant per a la infància palmessana. A mitjà termini, la inhalació sistemàtica de partícules tòxiques deriva en un increment de diagnòstics d’asma persistent i bronquitis crònica. Més enllà de la fatiga pulmonar, l’evidència científica vincula aquesta atmosfera viciada amb dèficits en la capacitat d’atenció i una ralentització del desenvolupament cognitiu.