Sabates Gucci a 2 euros i el dilema de Saigon: Acaba l’oportunitat de les còpies?
De les passarel·les de París als magatzems clandestins de Saigon... i d’allà, directament als carrers de Palma. Vietnam s’ha cansat de ser el supermercat mundial del contraban i ha declarat la guerra oberta a les falsificacions de Prada, Louis Vuitton o Cartier. Però apagar un motor econòmic que mou milions i alimenta milers de famílies no serà tan fàcil com requisar unes quantes caixes. De fet, aquest terratrèmol a Àsia es nota amb força a les nostres costes: gran part de les sabatilles i bosses que alimenten el polèmic "top manta" als passeigs marítims de Mallorca neixen, precisament, en aquests tallers clandestins vietnamites.
Imagina’t entrar en un magatzem gris als afores de Ciutat Ho Chi Minh i topar-te amb 23.000 parells de vambes de Nike, Adidas, Crocs i Gucci. El truc? Cap d’aquestes marques sabia de la seva existència. Aquest botí descomunal de rèpliques va destapar un negoci clandestí que porta dècades funcionant a plena llum del dia al Vietnam, però al qual ara el Govern li ha jurat la guerra.
Pressionades pels Estats Units, que han senyalat Vietnam com el pitjor infractor de propietat intel·lectual del món, les autoritats han activat una ofensiva sense precedents. En els laberints de Saigon Square, l’ambient està tens. El clàssic joc del gat i la rata s’ha tornat extrem: ara, els venedors fan servir xiulets per alertar-se entre passadissos. En quan sona el xiulet, les bosses de Chanel i les samarretes de Prada desapareixen a les trastiendes en un obrir i tancar d’ulls.
Costurers cotitzats i el truc de "Mike"
La persecució ha destapat realitats fascinants del mercat negre:
· Talent desaprofitat: Dissenyadors locals es queixen que els clients regategen per roba original, però paguen feliços 75 dòlars per un vestit fals. El motiu? Molts dels millors sastres i brodadors del país acaben treballant per les màfies de la imitació perquè paguen millor.
· La llei del canvi mínim: Per enganyar la policia, els fabricants freguen el límit de la llei canviant subtilment els noms (com transformar Nike en Mike). Modifiquen just el necessari per no ser demandats, però mantenint l’estètica que torna bojos els turistes.
· Joies d’alta gamma: La febre no és només de mercat; la policia va desmantellar fa poc una xarxa que fabricava joieria falsa de Cartier, Louis Vuitton i Tiffany & Co., generant més d’un milió de dòlars en guanys il·lícits.
Mentre els carrers es debaten entre el desig d’aparentar i la realitat d’un sou mitjà de 225 dòlars al mes, el Govern de la ciutat ha mogut fitxa amb un gir de timó per a aquest 2026. Conscients que els diners negres flaquegen, han ordenat accelerar al màxim la inversió pública en infraestructures. L’objectiu és clar: injectar diners legals a l’economia formal per compensar el cop a un mercat a l’ombra que, malgrat tot, es resisteix a morir.