Negligència sobre rodes: 20 nens moren a Uganda en un autobús sense manteniment
La negligència a les carreteres d'Uganda s'ha cobrat la vida de vint nens i un adult en un tràgic viatge escolar que mai hauria d'haver acabat així. El vehicle en què viatjaven, amb pneumàtics completament desgastats, va bolcar en una de les zones més perilloses del país, desfermant la indignació de les famílies i obligant el Govern a suspendre totes les excursions del país.
Taüts escolars: la negligència que va matar 20 nens a Uganda
Un autobús destrossat, pneumàtics llisos que fan vergonya i vint taüts massa petits. No va ser un "accident inevitable" ni un simple cop de mala sort a les corbes del turó de Chekwatit. El que va passar dijous a la nit a l’est d’Uganda va ser el resultat directe de la deixadesa i la manca de control.
Un viatge d’estudis de l’escola primària King David, que havia de ser un dia de rialles i aprenentatge a les cascades de Sipi, va acabar en una massacre viària. El balanç és esgarrifós: 20 alumnes de primària i el mateix director i fundador del col·legi, Tadeo Ssekade, van perdre la vida quan l’autobús Isuzu en el qual viatjaven es va quedar sense frens, va xocar contra una roca gegant i es va bolcar amb tanta força que el sostre es va desprendre completament.
Quantes morts infantils calen perquè les autoritats vigilin l’estat dels vehicles? Les imatges de l’autobús accidentat són indignants: les rodes estaven completament desgastades, sense cap tipus d’adherència per a una carretera que ja és coneguda per la seva perillositat. La policia parla d’un "fallo mecànic", una manera tècnica i suau d’amagar el que en realitat sembla un homicidi per omissió.
Com sempre, la reacció oficial arriba tard. El Ministeri d’Educació ha suspès totes les excursions escolars del país de manera indefinida. Una mesura reactiva que no tornarà la vida als nens de Ndejje ni consolará les desenes de ferits que col·lapsen els hospitals locals.
Uganda entomba avui el seu futur perquè algú va decidir que estalviar en manteniment era més important que la seguretat dels nens. El dolor de les famílies no es cura amb discursos de condol a les xarxes socials; exigeix responsables a la presó.
