El model turístic del Carib expulsa els residents locals de les seves platges
L’avanç dels complexos turístics de luxe impulsats per inversors estrangers a les illes del Carib ha restringit de manera dràstica l’accés de la població nadiua als seus propis litorals. Una investigació de la BBC revela que en territoris com Barbuda o Jamaica, les legislacions d’origen colonial i els nous decrets governamentals afavoreixen les grans corporacions front als drets comunals històrics dels residents. Aquesta conjuntura internacional reflecteix dinàmiques d’exclusió territorial que guarden una estreta analogia amb el debat actual a les Illes Balears sobre la saturació i l’adquisició d’habitatges per part de no residents.
El conflicte de Barbuda i el factor Robert de Niro
El cas de Barbuda il·lustra la transformació dràstica de la gestió del sòl. Des de l’abolició de l’esclavitud el 1834, ratificada per la Llei de Terres de Barbuda el 2007, el territori s’administrava sota un sistema comunal on els ciutadans posseïen drets col·lectius sobre l’ús de la costa. Tanmateix, després de l’evacuació total de l’illa el 2017 a causa de l’huracà Irma, promotors internacionals van iniciar la construcció de macroprojectes exclusius com The Beach Club Barbuda.
Aquest complex de 400 acres, desenvolupat per la societat Paradise Found —participada per l’actor estatunidenc Robert de Niro i l’inversor australià James Packer—, inclou hotels d’alta gamma i residències el preu inicial de les quals es situa en els 7 milions de dòlars. La corporació local, representada pel president del Consell de Barbuda, John Mussington, denuncia que l’Executiu central va aprovar lleis específiques per eximir aquest projecte de les restriccions comunals, una decisió validada pel Comitè Judicial del Consell Privat al Regne Unit. Com a conseqüència, els habitants denuncien la pèrdua d’accés físic i visual a trams sencers de la costa sud.
La privatització del litoral a Jamaica i Grenada
La problemàtica s’estén al llarg de l’arc caribeny. A Jamaica, l’organització Moviment Ambiental pels Drets de Naixement a les Platges de Jamaica (Jabbem) xifra en menys de l’1% el percentatge de costa que roman amb accés públic gratuït. Les normatives vigents no reconeixen el dret dels ciutadans sobre la línia de baixa mar, i les propostes estatals recents plantegen que els hotels venguin passes de dia als residents, una mesura que els col·lectius locals qualifiquen de lògica colonial. Actualment, hi ha cinc litigis oberts contra el Govern jamaicà per aquest motiu.
El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) assenyala que el Carib és la regió econòmicament més dependent del sector turístic a nivell global. Les administracions defensen l’entrada de capital com un motor imprescindible per al creixement macroeconòmic, mentre que les plataformes ciutadanes adverteixen de la pèrdua d’identitat cultural i del desplaçament de les comunitats dels seus assentaments tradicionals.
El paral·lelisme amb la realitat de Mallorca
Aquest escenari de pressió immobiliària global ressona amb força a l’arxipèlag balear. Tot i que a Espanya la Llei de Costes garanteix per definició el caràcter públic del domini marítim-terrestre, el procés de gentrificació i l’auge de les propietats de luxe generen dinàmiques d’exclusió similars. L’encariment habitatge derivat de la compra d’immobles per part de capitals centreuropeus i britànics als nuclis costaners de Mallorca comparteix la mateixa arrel estructural que el fenomen caribeny: la conversió del territori en un actiu financer inaccesible per a la població local. La pèrdua d’espais residencials i la reconversió dels entorns tradicionals en zones d’ús exclusiu per a visitants d’alt poder adquisitiu centren avui el descontentament social a les illes.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància