El govern de Merz arrasa amb els serveis socials bàsics per finançar el rearmament militar
L'Executiu d'Alemanya ha consolidat un pla de retallades que arriba als 40.000 milions d'euros, afectant directament la cobertura sanitària i el sistema de pensions. Aquesta reestructuració busca prioritzar la despesa en Defensa, que ascendirà a 133.300 milions d'euros, en plena escalada bèl·lica a Iran i la persistència del conflicte a Ucraïna.
La major economia d’Europa ha decidit canviar prioritats. El cancellar Friedrich Merz ha activat una reforma que acaba amb beneficis històrics. Un dels punts més crítics és el final de la sanitat gratuïta per a cònjuges que no treballen; a partir d’ara, aquestes persones hauran de pagar una quota basada en els ingressos de la llar. A més, els hospitals faran les estades més curtes i s’eliminaran tractaments que abans estaven coberts per l’Estat, endurint l’accés a una atenció mèdica de qualitat.
Al carrer, l’impacte es notarà especialment en l’habitatge i l’atur. El Govern ha endurit les regles per cobrar la renda bàsica: els aturats de llarga durada hauran de gastar gairebé totes les seves estalvis personals abans de rebre ni un euro públic. Al mateix temps, s’han abaixat els límits de les ajudes al lloguer, cosa que obligarà moltes famílies a deixar les seves cases per mudar-se a pisos més barats i petits. Per quadrar els comptes, també s’ha creat un nou impost a les begudes ensucrades que encareirà la cistella de la compra.
Aquest gir cap a una "economia de guerra" respon a l’exigència de la OTAN de gastar més en armament. L’objectiu d’Alemanya és tenir l’exèrcit més potent del continent, destinant el 3,5% del PIB a defensa. Encara que les pensions pujaran una mica per compensar la pujada de preus, els experts dubten que sigui suficient per frenar el malestar d’una població que veu com l’Estat de benestar s’encongeix mentre els quarterons s’omplen de pressupost.
A aquest escenari d’austeritat interna se suma el compromís financer amb el front exterior. El Govern d’Alemanya manté un flux constant de crèdits i ajudes directes per sostenir la resistència d’Ucraïna, una factura multimilionària que drena els recursos disponibles per a polítiques domèstiques. Els préstecs continuats a Kíiv han generat un intens debat al Bundestag, ja que molts ciutadans perceben que el sacrifici exigit als seus hospitals i pensions sufraga directament un conflicte que sembla no tenir fi.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic.