El fill nord-americà que posa en escac l’exministre de Salut alemany

Jens Spahn acaba de ser pare en els Estats Units mitjançant una gestació subrogada, una pràctica estrictament prohibida a Alemanya que ell mateix va defensar prohibir. L’anunci de la seva paternitat juntament amb el seu marit ha desfermat una tempesta política a Berlín, on l’oposició i membres del seu propi partit conservador ja exigeixen la seva dimissió per incoherència ideològica.

A Alemanya, la gestació subrogada és il·legal en totes les seves formes per evitar l’explotació de les dones. Spahn, un dels pesos pesants de la CDU, va recolzar aquesta veto durant anys i fins i tot el seu ministeri va frenar els intents de legalització. En el passat, va arribar a declarar que, pels seus valors cristians, li costava acceptar aquesta pràctica.

La contradicció legal no existeix: la norma alemanya penalitza els metges que realitzen el procés al seu territori, però no impedeix que els ciutadans viatgin a països on és legal. No obstant això, la bretxa ètica és el que ha encès el Bundestag.

Els sectors que demanen la seva renúncia no qüestionen el seu dret a formar una família, sinó l’asimetria de l’accés. El procés als Estats Units supera habitualment els 100.000 euros, un cost inassumible per a la majoria dels ciutadans que, per llei, tenen prohibit fer-ho a casa.

Spahn defensa que la seva vida privada és independent de la seva agenda política. Però a Berlín, la pregunta ja no és si l’exministre ha vulnerat la llei, sinó si un representant públic pot sostenir un veto polític al seu país mentre recorre a aquest mateix servei a l’estranger.

Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància