Dotze morts, desenes de ferits i una ràbia desbocada: Algèria crema entre la fúria i l’abandonament
Les flames desfermades a finals d’agost de 2026 al nord d’Algèria han deixat un tràgic balanç de almenys 12 morts i 54 ferits, segons la versió oficial, desfermant una tempesta política a Jijel i Béjaïa. Mentre centenars de famílies ho han perdut tot sota el foc, la indignació ciutadana esclata contra un Govern capaç de finançar arsenals militars multimilionaris però incapaç de desplegar una flota d’hidroavions per salvar vides.
Els devastadors incendis forestals que han arrasat el nord d'Algèria a finals d'agost de 2026 han deixat un ball de xifres entre el balanç provisional oficial d’almenys 12 morts i 54 ferits i les desenes de morts i centenars de ferits segons els testimonis trobats a xarxes, desfermant una onada d’indignació ciutadana que posa en el punt de mira la gestió del règim i el destí dels pressupostos estatals.
Amb més de 170 focus simultanis concentrats en regions com Jijel i Béjaïa, l’emergència ha tornat a posar de manifest la preocupant manca de mitjans aeris especialitzats per frenar catàstrofes naturals en zones d’accés difícil muntanyós.
La paradoxa dels caça russos davant el drama humanitari
Mentre les flames devoraven hectàrees de massa forestal i obligaven a evacuar desenes de famílies, l’opinió pública ha qüestionat amb duresa la resposta del Govern.
En lloc de comptar amb una flota pròpia i moderna d’hidroavions tipus Canadair per protegir la població civil, l’Estat confia en avionetes agrícoles i helicòpters pesats de transport, mentre manté un desplegament militar faraònic.
Pot interessar-te:
Xifres sota sospita i crítiques a la despesa exterior
El balanç oficial del Ministeri de l’Interior situa el nombre de víctimes mortals en dotze, amb especial incidència a Ouled Askeur (Jijel).
No obstant això, fonts locals i plataformes de l’oposició denuncien que la xifra real d’afectats podria ser considerablement major, acusant les autoritats de minimitzar l’impacte de la catàstrofe.
La crítica social apunta directament a la priorització de milions de fons destinats a la indústria armamentística i al suport diplomàtic del Front Polisari davant les necessitats bàsiques de seguretat interna i protecció civil.
Els incendis devastadors no només cremen arbres, sinó també el sustent de milers de famílies al nord d’Algèria. Quan el camp i les economies locals es redueixen a cendres i l’Estat falla a donar ajudes reals, la desesperació s’apodera dels pobles. Davant la manca absoluta d’un futur o d’oportunitats per tirar endavant després de perdre-ho tot, molts joves veuen en la desesperació l’únic camí, fet que acaba alimentant les rutes de les pateres cap a Europa.
Creus que els governs africans són responsables del tràfic de persones cap a Europa? Deixa’ns la teva opinió en els comentaris o a les nostres xarxes: (10) Facebook , Instagram, MallorcaAlDia (@MallorcaAlDia) / X i Mallorcaaldia - YouTube.