Bulgària vota demà entre l’ombra de Moscou i Brussel·les
El país més pobre de la Unió Europea acudeix a les urnes per vuitena vegada en cinc anys per decidir si manté el seu compromís amb Brussel·les o gira cap a la influència del Kremlin. La paràlisi institucional coincideix amb la recent implantació de la moneda única i una inflació que asfixia els llars búlgars. El bloc liderat per Rumen Radev parteix com a favorit davant les coalicions liberals que defensen el suport militar a Ucraïna.
Demà, diumenge 19 d’abril de 2026, els col·legis electorals obriran en una atmosfera de fatiga democràtica extrema. Els ciutadans s’enfronten a una papereta que transcendeix el local: triar entre la consolidació al cor de l’Eurozona o el retorn a l’òrbita d’influència de Rússia. L’expresident Rumen Radev, al capdavant de la plataforma PB, ha capitalitzat el descontentament social prometent una neutralitat que molts analistes internacionals interpreten com una capitulació als interessos de Vladimir Putin.
A l’altre voral, el GERB de Boyko Borisov intenta salvar els mobles d’un projecte europeu que sembla esgotat per la corrupció i la manca de majories sòlides. La implementació de l’euro el passat gener, lluny de ser la festa d’integració esperada, s’ha convertit en l’arma llançada pels partits euroescèptics com Revival. Aquesta formació, liderada per Kostadin Kostadinov, utilitza l’encariment de la cistella de la compra per exigir la sortida de l’estructura de defensa de l’OTAN.
Des de Sofia, el primer ministre interí Andrey Gyurov ha intentat blindar els compromisos internacionals de l’Estat mitjançant acords de seguretat amb Kíiv, però la fragmentació del parlament suggereix que el bloqueig persistirà. Fonts de la Comissió Europea admeten sota anonimat que la fatiga electoral a Bulgària suposa un risc de seguretat per a tot el continent. L’escrutini de demà determinarà si el país trenca el cicle d’interinitat o si s’encamina cap a una novena convocatòria abans que acabi l’actual any.