Un abocador a Xile esdevé el major emissor de metà del planeta mentre els satèl·lits de l’ONU posen vermells els governs
L'ONU, a través del seu programa per al medi ambient, ha posat nom i cognoms als 50 punts negres més contaminants del món. Un abocador de residus a Xile, situat prop de la seva capital, encapçala aquest rànquing de la vergonya en alliberar quantitats ingents de metà, un gas molt més agressiu que el CO2. Tot i que la tecnologia satelital ja permet detectar aquestes fuites en temps real, la falta d’inversió i les infraestructures obsoletes frec una solució que és urgent per frenar l’escalfament global.
El radar global de la contaminació
L’estudi utilitza una xarxa de 30 satèl·lits d’alta precisió per localitzar el que els científics anomenen "súper emissors". El abocador xilè de Tiltil no només és el primer de la llista, sinó que expulsa a l’atmosfera més de 100.000 tones de metà cada any. Al costat de les muntanyes de deixalles d’Amèrica del Sud, l’informe assenyala directament les instal·lacions de gas a Turkmenistan i les mines de carbó a Xina. La tecnologia actual és tan avançada que ja no hi ha lloc on amagar-se: els satèl·lits detecten el punt exacte de la fuita, cosa que obliga les institucions a donar respostes davant un gas que escalfen el planeta 80 vegades més ràpid que el diòxid de carboni.
El problema de les deixalles mal gestionades
A diferència d’una canonada de gas que es pot arreglar tancant una clau, el problema als abocadors com el de Talagante és molt més complex. Aquí la contaminació neix de la descomposició de tones de residus orgànics acumulats durant anys. L’informe adverteix que, encara que aquests 50 punts són només una part del problema mundial, han de ser la prioritat número u. El gran obstacle és el diners: transformar un abocador a l’aire lliure en una planta moderna que capti aquest gas per generar energia requereix una inversió milionària que molts països encara no han inclòs en els seus plans de despesa.
Vigilància des de l’espai per salvar el clima
Aquest sistema de vigilància, finançat en gran part per la Unió Europea i fons internacionals, busca complir l’objectiu de no superar un augment de temperatura de 1,5°C. Els resultats comencen a ser visibles: fins aquest mes d’abril de 2026, gràcies a aquests avisos des de l’espai, s’han aconseguit tapar o gestionar 41 grans focus d’emissió. Per tenir una idea, el benefici per a l’aire que respirem és el mateix com si de sobte desapareguessin de les carreteres 24 milions de cotxes de benzina en un sol any.
Creu que assenyalar públicament les empreses i països que més contaminen és el mètode més eficaç per obligar-los a modernitzar les seves instal·lacions?
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància.