Escombraries d'Eivissa a Mallorca: 5 claus d’un estrenament sota sospita
L’inici accidentat del trasllat de residus des del dipòsit d’escombraries eivissenc de Ca na Putxa fins a la planta mallorquina de Son Reus ha encès un intens debat que va més enllà de la logística insular. Aquests són les dades més cridaneres darrere d’un pla pilot en el punt de mira
1. Un estrena bloquejat per fallades de seguretat
El carreguer Al Andalus Express (Baleària) tenia via lliure per sortir a les sis de la tarda, però les autoritats marítimes el precintaren al port després d’una inspecció sorpresa. El vaixell arrossegava deficiències greus que violaven els convenis internacionals de seguretat al mar i de prevenció de vessaments a l’aigua. Davant el risc de patir un accident o provocar contaminació en plena ruta, se li va prohibir fer la posta en marxa. La naviliera va haver de reparar les fallades a contrarellotge i, després de tres hores de retard i força desconcert al moll, el vaixell va obtenir el vistiplau per sortir.
2. Un trasllat d’"incògnit"?
El pla preveu l’enviament de camions de dilluns a divendres en horari estrictament nocturn. Durant l’estiu circularan fins a set camions diaris, mentre que a l’hivern es reduiran a dos o tres. La logística està calculada perquè aquests vehicles transitin de matinada per les carreteres de Mallorca amb l’objectiu d’esquivar el trànsit habitual i camuflar les molèsties per sorolls o olors davant els residents.
3. Una factura de 475 € per tona
El cost del transport és especialment elevat perquè es realitza en un vaixell exclusiu per a mercaderies en lloc d’un de passatgers. El Consell d’Eivissa ha hagut d’assegurar una partida de 10 milions d’euros de diners públics per poder finançar aquest corredor marítim de residus.
4. Una data de caducitat ineludible
Aquest enviament de fins a 33.500 tones anuals de fracció de rebuig (el material que ja no es pot recuperar) no és un capritx puntual. Respon a una realitat crítica: la vida útil del abocador de Ca na Putxa (Eivissa) s’extingeix per complet el 2029, cosa que obliga a buscar solucions externes d’urgència.
5. Contractes amb "clàusula d’escapament"
Tot i que sobre el paper els polítics van signar un acord per provar aquest sistema durant un any sencer, a la pràctica ningú no vol quedar atrapat. Per això, els contractes amb les empreses de transport es signen de només tres mesos en tres mesos. Si el trasllat en vaixell comença a donar problemes logístics o protestes veïnals, l’administració pot suspendre o modificar el servei ràpidament sense quedar lligada de mans.