Cuba i els Estats Units negocien a la capital cubana la fi de l’embargament petrolier
Delegacions d'alt nivell de Washington i el Govern cubà mantenen una trobada bilateral per abordar la crisi de combustible que ofega l’illa. La Havana prioritza el cessament del setge energètic mentre el sector privat observa amb cautela els gestos d’obertura de l’executiu de Díaz-Canel.
El Palau de la Revolució ha trencat el silenci sobre els moviments diplomàtics que tenien en suspens les cancelleries internacionals. Alejandro García del Toro, màxim responsable de la divisió dels EUA al Ministeri de Relacions Exteriors (Minrex), ha ratificat la celebració d’una reunió presencial en territori cubà amb enviats de l’administració nord-americana. Segons declaracions recollides pel diari Granma, la representació nord-americana va estar encapçalada per secretaris adjunts del Departament d’Estat, mentre que la part receptora va delegar la responsabilitat al nivell de viceministeri.
L’eix central de la negociació ha gravitat sobre la seguretat energètica. Per a la delegació caribenya, el desmantellament de les restriccions al subministrament d’hidrocarburs resulta innegociable. L’Havana qualifica aquestes sancions com una eina de coacció econòmica que impacta directament en l’operativitat bàsica de la societat civil i el lliure comerç sobirà. Malgrat la fricció històrica, el Minrex subratlla que el diàleg es va desenvolupar sota paràmetres de professionalitat i respecte mutu, desmentint l’existència d’ultimàtums o terminis coercitius que havien circulat en diversos rotatius de Florida.
Aquesta reactivació dels contactes coincideix amb un escenari de transformacions internes. El portal En Primera Plana destaca que el govern cubà ha implementat recentment mesures que suggereixen un canvi de paradigma econòmic, com l’autorització d’exportacions agrícoles per part d’emprenedors particulars i la creació de noves entitats mixtes. Aquests moviments, sumats a l’indult de dos mil reclusos, són interpretats per observadors internacionals citats per la cadena France 24 com un intent de modernització del model estatal per atraure inversió estrangera i alleujar la tensió social derivada de l’escassetat.
Tanmateix, l’escepticisme persisteix en la comunitat internacional. Analistes internacionals plantegen el dubte de si aquestes reformes representen una transició estructural o simplement una maniobra tàctica per guanyar temps davant les sancions de Washington. Mentre es defineixen els següents passos d’aquest desglaç diplomàtic, la realitat diària de l’illa roman vinculada a la resolució del conflicte energètic, un tauler on cada avanç en les converses de l’Havana podria determinar la viabilitat econòmica del país a curt termini.