Netanyahu exige el desarmament total d’Hizbolà per frenar l’ofensiva al Líban
Israel endureix la seva postura política mentre manté la maquinària bèl·lica a ple rendiment sobre territori libanès. Benjamin Netanyahu ha condicionat qualsevol acord de cessament d’hostilitats a la neutralització operativa de la milícia xiïta, una exigència que arriba després d’un bombardeig massiu a Beirut amb un balanç de víctimes que supera els 300 morts. El primer ministre israelià desmenteix l’existència d’una treva imminent i adverteix que les operacions militars continuaran amb força fins a garantir la seguretat a la seva frontera nord.
El tauler de control a l’Orient Pròxim ha donat un tomb en les últimes hores. Benjamin Netanyahu ha instruït els seus negociadors per aconseguir un pacte al Líban, però amb una clàusula innegociable: el desarmament absolut de Hizbol·la. Aquesta ordre, que fonts de l’oficina del primer ministre confirmen com a eix central de la nova estratègia, busca eliminar la capacitat de resposta del grup armat abans de silenciar les bateries d’artilleria. Mentrestant, la capital libanesa intenta assimilar l’impacte d’un dels atacs més ferotges dels últims mesos, on les autoritats sanitàries de Beirut ja comptabilitzen 303 morts en un sol cicle d’incursions aèries.
Des de Londres, el primer ministre britànic ha qualificat aquestes accions com injustificables, exigint una pausa immediata que Israel, per ara, ignora. La confusió regna als despatxos governamentals del Líban, on es donava per feta l’obertura d’un corredor diplomàtic que frenés el desastre, només per trobar-se amb una nova onada de míssils sobre els seus barris residencials. Els informes de la BBC i l’ABC coincideixen que la pressió internacional augmenta, però Netanyahu manté el pols, insistint que no hi ha un alt el foc real sobre la taula.
La crisi transcendeix les fronteres físiques i s’endinsa en el trauma generacional. Organitzacions humanitàries alerten sobre les seqüeles psicològiques en la infància, mentre les rutes comercials a l’Estret d’Ormuz operen sota una vigilància extrema davant la por d’una resposta regional coordinada. El desplegament de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) no només busca objectius tàctics, sinó que persegueix un canvi en l’arquitectura de poder al Líban, forçant Beirut a triar entre la sobirania controlada per la milícia o un acord de pau sota condicions imposades per Tel Aviv. La comunitat internacional observa amb escepticisme una negociació que neix sota l’estrèpit de les explosions i la negativa de Hizbol·la a lliurar el seu arsenal.