Els peixos virus que moren al teu paladar
El Shirouo no Odorigui és una pràctica culinària mil·lenària on el comensal ingereix exemplars vius de gobis de gel que salten a la boca. No et perdis el vídeo al nostre canal de YouTube: https://youtube.com/shorts/bp_xU8A1eWw?feature=share
La cultura culinària de Japó torna a situar-se al centre de la polèmica ètica pel consum d’animals vius. El plat, conegut com a Shirouo no Odorigui, utilitza petits peixos translúcids anomenats tècnicament Leucopsarion petersii. Aquests exemplars, de només uns centímetres, es serveixen en un bol amb aigua i es consumeixen mentre encara conserven la seva vitalitat, provocant una sensació de moviment constant contra les parets del paladar del consumidor.
El ritual de preparació és minimalista per no restar protagonisme a l’ingredient principal. Habitualment, el cuiner afegeix un ou de guatlla cru, vinagre i salsa de soja. L’acidesa del vinagre provoca que els animals s’agitin amb més intensitat, un fenomen que els entusiastes d’aquesta tradició valoren per la textura i l’experiència sensorial, més enllà del sabor neutre del propi peix.
Associacions de defensa animal han qualificat històricament aquesta tècnica com una forma de crueltat innecessària, centrant les crítiques en l’estrès agònic que pateixen els vertebrats durant el procés d’ingesta. A diferència d’altres preparacions com Ikizukuri, on l’animal es fileteja viu, aquí l’exemplar arriba sencer i conscient al sistema digestiu del client.
Malgrat la pressió internacional i el debat sobre el benestar animal a l’alta cuina, aquesta pràctica es manté vigent a diverses prefectures japoneses durant la primavera, època en què aquests gobis migren cap als rius. Els establiments que ofereixen aquesta delicadesa defensen la costum com un llegat històric que connecta l’ésser humà amb el cicle natural dels aliments de forma directa i sense artificis.