El final d’una era: Agama tanca definitivament i deixa ferit de mort el camp mallorquí
Damm confirma la fi de l’activitat de l’emblemàtica central làctia, una decisió que fulmina el quilòmetre zero a l’illa i posa en perill la sobIrania alimentària de les Balears, mentre els ramaders locals s’enfronten a un futur negre sense compradors per a la seva producció de llet fresca.
Mallorca es desperta amb un nus a la garganta. El Grup Damm ha dictat sentència de mort per a Agama, la marca que durant dècades ha estat el batec blanc de les nostres despenses. No és només el tancament d’una fàbrica; és la fi d’un símbol de mallorquinitat. Segons ha confirmat la companyia aquest dimarts, l’activitat cessarà aquest mateix 2026, deixant els treballadors en un límit de recol·locacions i les vaqueries de l’illa davant un abisme sense retorn.
L’agonia d’Agama no ha estat un accident, sinó una crònica anunciada. Fonts del sector apunten a una competitivitat ferida per la insularitat: produir un litre de llet a Mallorca és un 50% més car que portar-la de la Península. L’"agressivitat" de les marques blanques ha acabat per devorar el romanticisme del producte local. Avui, el 95% de la llet que bevem ja no és nostra, i amb aquest tancament, el percentatge toca la desaparició total.
L’indignació recorre la Part Forana. Els ramaders de granges històriques com Son Carbó, Ses Veles i Son Bernat —que sumen més de 400 vaques— veuen com l’acord estratègic que el Govern va declarar fa només 20 mesos esdevé paper mullat. "És un atemptat contra la nostra sobirania", criden des de les associacions agràries, mentre recorden que ja al setembre es va anunciar la retallada en les compres de llet que anticipava aquest desastre.
L’ombra del desmantellament planejava des que la producció de Laccao es va traslladar a Catalunya. Els treballadors denuncien una "estratègia calculada" per deixar morir la planta de Palma. Mentre la política s’embolica en retrets sobre la gestió de fons públics, el paisatge de Mallorca perd la seva essència: sense vaques no hi ha camp, i sense camp, l’illa perd una part de la seva ànima.
