El conseller Joan Simonet admet el fracàs amb Agama mentre el camp mallorquí es queda orfe
El Govern de les Illes Balears ha certificat aquest dimarts al Parlament la seva incapacitat per evitar el tancament de Agama, deixant els ramaders de l’illa en una situació de vulnerabilitat extrema després del fracàs del projecte declarat com a estratègic que ha acabat en un desastre industrial sense precedents.
El cor del sector làctic de Mallorca ha deixat de bategar i l’Executiu autonòmic sembla haver arribat tard a la reanimació. Durant el ple d’aquest dimarts, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha intentat maquillar amb promeses de futur el que ja és una realitat traumàtica: la caiguda d’un icona. Simonet ha assegurat que el Govern donarà suport als futurs projectes que tinguin però l’ombra de la desídia institucional plana sobre un hemicicle que avui ha olorat a derrota.
La realitat és sagnant. Mentre el conseller parla de «projectes de futur», la Coalició PER MALLORCA denuncia una «passivitat absoluta» que ha portat tres explotacions ramaderes a l’abisme. L’Executiu s’havia marcat el 31 de desembre de 2025 com el «dia D» per salvar la marca, però el calendari ha corregut més que la voluntat política. El que el 2023 es va vendre a bombo i platerets com un pla industrial estratègic ha acabat essent un fantasma burocràtic que obligarà l’administració a reclamar la devolució de 1,1 milions d’euros en subvencions a una empresa, el grup Damm, que ha tirat la tovallola.
Com hem arribat aquí? Simonet ha intentat sacsejar-se la responsabilitat culpant la manca d’acords i l’herència rebuda, però el sentiment al camp és d’abandonament total. Mallorca no necessita més fotos amb producte local a fires turístiques mentre les centrals làcties tanquen la persiana. El tancament d’Agama suposa perdre la capacitat de transformar la nostra llet, condemnats a importar gairebé el 100% del que consumim i aprofundint en un monocultiu turístic que devora tot a la seva passa.
La sobirania alimentària de les illes està en joc i, per ara, el Govern només ofereix pegats per a una ferida que fa perdre la nostra identitat. Si no hi ha una inversió valenta i un compromís real que vagi més enllà del discurs parlamentari, l’adéu d’Agama serà només la primera fitxa d’un dòmino que acabarà amb el paisatge que encara ens defineix.
