La successió sense violència de la rata talp nua trenca els esquemes de la biologia social
Estructura monàrquica, reproducció compartida i absència de violència defineixen la nova troballa sobre aquests mamífers socials. Una investigació liderada per científics de universitats internacionals i publicada a Science Advances demostra que, davant situacions d’estrès ambiental o amuntegament, aquestes colònies poden transitar d'una reina a una altra sense les sangrentes guerres successòries que es donaven per fetes fins ara.
La jerarquia de les rates talp nus sempre s'ha comparat amb una estructura de rusc o un formiguer, on una única femella dominant exerceix el control absolut. Fins ara, la literatura científica dictava que la defunció o la feblesa de la sobirana desencadenava enfrontaments fratricides entre les filles per heretar el tron. Tanmateix, el seguiment exhaustiu d'una colònia captivada anomenada "Amics" ha desvetllat una flexibilitat social insospitada.
Sota la direcció de la reina Teré, el grup va afrontar dos reptes crítics: un augment dràstic de la densitat poblacional i un trasllat d’instal·lacions. En el primer escenari, Teré va mantenir el seu estatus malgrat que les cries no sobrevisquessin per l’estrès de l’espai reduït. En el segon, davant un parèntesi reproductiu de la mare provocat pel canvi d’entorn, la seva filla Alexandria va començar a procrear de forma simultània. Aquest fenomen de cria plural, documentat per la investigadora Alexandria Schraibman, va permetre que la colònia funcionés amb dues reines actives sense que es registrés ni un sol episodi d’agressivitat.
Després de la mort d’Alexandria per complicacions naturals, una segona germana, Arwen, va assumir el rol reproductor. Amb el temps, Teré es va retirar de les seves funcions biològiques de manera voluntària, cedint el relleu a la seva descendència. Aquesta transició fluida suggereix que aquests animals posseeixen mecanismes interns per separar el fracàs reproductiu de la desestabilització social. L’estudi, recolzat per dades d’institucions com la Universitat d’Ottawa i centres de recerca a Berlín, obre un camí per entendre com la cooperació pot prevaler sobre l’instint de dominació en societats altament organitzades. La biologia molecular i l’anàlisi del comportament ara es centren a identificar les senyals químiques que permeten aquesta “jubilació” pacífica de les monarques. Potser en el futur, els humans podrem vacunar-nos contra la violència gratuïta que ens acompanya des dels nostres orígens.