Ésser humà o criatura fantàstica? El fenomen ‘Otherkin’ esclata a les xarxes i desafia la psicologia tradicional
La frontera entre la identitat personal i l'essència animal es desdibuixa en una subcultura digital que suma milers d'adeptes. Des de joves que se senten llops fins a qui assegura tenir ànima de drac, el moviment 'Otherkin' ja no és només un nínxol d'internet: és un debat obert sobre els límits de l'autopercepció en ple 2026
El segle XXI està reescrivint el concepte de "ser". Als racons més profunds de la xarxa, i cada cop amb més força a la vida pública, emergeix una comunitat que sosté una premissa radical: la seva identitat no acaba a la pell humana. Són els Otherkin, individus que experimenten una connexió profunda, sigui psicològica o sigui espiritual, amb éssers no humans. No es tracta d’una disfressa ni d’un joc de rol; per a ells, és la seva realitat interna.
Del mite a la identitat digital
Tot i que les seves arrels s’enfonsen en els fòrums dels anys 90 (com ElvenKind), l’explosió de plataformes com TikTok ha catapultat aquesta vivència a l’ull de l’huracà. Segons investigacions recents de la Universitat de Cambridge, mentre que la psiquiatria clàssica sovint ha etiquetat aquests comportaments com a síndromes a tractar, la comunitat els viu com un espai segur de pertinença.
Dins d’aquest espectre, destaquen els 'therian', persones que s’identifiquen amb animals terrestres —com el cas de 'Fin', un jove que recentment es va fer viral detallant la seva connexió amb el llop gris albí. Altres van més enllà, i reclamen l'essència de criatures mitològiques, àngels o fins i tot 'machinekin', noves identitats vinculades al món tecnològic.
Espiritualitat o nova psicologia?
La ciència malda de seguir el ritme a un fenomen que escapa dels manuals. Segons experts en identitat digital, aquestes noves comunitats han arribat a crear un llenguatge propi per descriure sensacions sobrenaturals, com ara els "membres fantasma" (sentir ales o cues que no existeixen físicament). Per a ells, l’explicació radica en la reencarnació o en la condició d'una ànima "atrapada" en el cos equivocat. Per a altres, és una resposta neurodivergent o una metàfora extrema per entendre les pròpies emocions.
El debat està servit: ens trobam davant l'evolució inexorable de la llibertat d’identitat o és el refugi on hom s'amaga per escapar d'una realitat humana esgotadora? Allò que sí que resulta innegable és que el moviment Otherkin ha deixat de ser una curiositat per convertir-se en un mirall de com la tecnologia permet redissenyar qui som.