Guia visual d’aranyes de Mallorca per protegir la teva llar i el teu jardí sense químics

La trobada amb un aràcnid de color fosc al porxo o al jardí sol activar un mecanisme de defensa primari: l’erradicació. No obstant això, en l’entomologia balear, el color no és l’únic factor determinant. La clau per a la supervivència de les nostres plantes i la nostra pròpia tranquil·litat rau en un detall arquitectònic: l’estructura de la tela.

1. L’aranya de més interès mèdic: Aranya Violinsta

La Loxosceles rufescens (coneguda com aranya dels racons o violinista mediterrània) és l’espècie que requereix més atenció, present a l’interior d’habitatges mallorquins. No teixeix teles de captura visibles, sinó que s’amaga darrere de quadres o armaris. La seva marca dorsal en forma de violí és el seu tret distintiu. Davant qualsevol mossegada que presenti un centre fosc o un dolor punyent, els experts de la UIB i serveis sanitaris recomanen fotografiar l’exemplar per agilitar el diagnòstic en urgències. Mantenir la biodiversitat del jardí és segur, sempre que sapiguem llegir els senyals que la seda ens envia.

• Característiques: És petita (7-9 mm), de color marró clar i té una taca al cefalotòrax que recorda un violí. Només té 6 ulls.
• Comportament: No és agressiva; mossega només si se sent atrapada (per exemple, en posar-se una peça de roba on està amagada).
• Risc: El seu verí pot causar lesions necrotiques a la pell. Tot i que és comuna a les Balears, els casos greus són molt poc freqüents.

2. Espècies endèmiques i singulars

• Hogna balearica: És una espècie d’aranya llop exclusiva de les Illes Balears. Va ser descrita per primera vegada a prop de Palma. Són caçadores terrestres que no fabriquen teles per capturar preses, sinó que corren darrere d’elles.
• Aranyes de cova: A causa del sistema càrstic de Mallorca, hi ha espècies adaptades a viure a coves, algunes d’elles amb visibilitat reduïda o nul·la.

•  la vídua negra europea (Latrodectus tredecimguttatus). A diferència del seu parent mexicà, sol presentar tretze punts vermells sobre un cos negre carbassa. El seu refugi no és una xarxa perfecta, sinó un entramat desordenat, asimètric i resistent, ubicat sempre a prop del terra, a esquerdes de murs de pedra en sec (pedra en sec) o sota testos oblidats. El perill real rau en la seva discreció.

3. Aranyes de jardí (Grandes i cridaneres)

Són les que més es veuen a zones rurals o jardins durant l’estiu i la tardor:

• Aranya Tigre o Vespra (Argiope bruennichi): Molt reconeixible per les seves ratlles grogues i negres. És l’arquitecta més sofisticada de Mallorca. La seva xarxa és una obra d’enginyeria geomètrica circular, coronada al centre per l’estabilimento, una banda de seda blanca en zigzag. Aquesta marca és el "segell de seguretat" que indica que estem davant d’una aliada. Aquest exemplar devora centenars de mosquits, mosques i papallones nocturnes cada setmana, actuant com un insecticida natural sense químics. El seu aspecte imponent, amb potes anellades i abdomen decorat, és només una façana dissuasòria; és incapaç de causar dany a l’ésser humà.
• Aranya de la Creu (Araneus diadematus): Gran, de color marró amb una marca blanca en forma de creu a l’abdomen.
• Argiope lobulada (Argiope lobata): Similar a la tigre però amb un abdomen festonejat (amb lòbuls) molt característic.

4. Altres espècies comunes

• Saltícids (Aranyes saltarines): Petites, amb ulls frontals molt grans i gran capacitat de salt. Són totalment inofensives i molt actives durant el dia.
• Fólcids (Aranyes de potes llargues): Són les típiques que apareixen als sostres de les cases. Tenen potes extremadament fines i cos diminut. Són grans aliades, ja que cacen altres insectes i fins i tot altres aranyes.

Resum de seguretat

• Són perilloses? Pràcticament cap de les espècies de Mallorca representa un perill mortal per a un adult sa.
• Precaució: Si sospites d’una mossegada d' aranya violinista (dolor intens, calor i una taca vermella que s’enfosqueix al centre), és recomanable acudir al centre de salut, especialment si afecta nens o ancians.