El buit legal dels OVNIs al Regne Unit reactiva l’enigma de Sóller
El recent informe publicat per la BBC ha encès les alarmes en el sector de l’aviació internacional en revelar que el Regne Unit no disposa d’un sistema centralitzat per registrar els Fenòmens Anòmals No Identificats (UAPs). Després de la jubilació del pilot Chris Crowther, que va detallar una trobada propera a finals dels anys 70, professionals del sector critiquen que el Ministeri de Defensa britànic tanqués la seva oficina especialitzada el 2009. Aquesta situació de desatenció institucional contrasta amb la gestió històrica de la seguretat aèria a Espanya, on incidents similars van provocar de manera immediata la intervenció de la intel·ligència militar.
La comunitat d’investigadors ha connectat directament aquesta alerta amb el "Cas Sóller" de novembre de 1979. Aquella mateixa matinada, coincidint amb l’aterratge d’emergència d’un vol comercial a l’Aeroport de Manises per l’avistament de dos llums roges, el mecànic mallorquí Pep Climent va capturar dues imatges d’un objecte no identificat sobre l'Ofre. A diferència del protocol britànic actual, la resposta de l’Exèrcit de l’Aire espanyol va ser immediata.
El periodista i investigador Juan José Benítez va analitzar minuciosament el succés després d’entrevistar-se en reiterades ocasions amb els protagonistes i examinar les localitzacions de l’avistament. Les seves investigacions van determinar que la versió dels testimonis es va mantenir inalterable al llarg de les dècades, descartant qualsevol contradicció en els relats. Benítez va denunciar públicament les maniobres d’intoxicació informativa que pretenien restar credibilitat al cas mitjançant anàlisis científiques defectuoses i sense accés al material original. Les seves recerques van apuntar directament la Intel·ligència Militar com a responsable directa de l’ocultació permanent de les proves fotogràfiques confiscades.
Oficials de la força aèria es van personar a Sóller per incautar-se dels negatius originals a la cafeteria Memphis, en presència de testimonis. Durant la dècada dels 90, amb la desclassificació dels expedients oficials, Climent va sol·licitar la devolució del seu material fotogràfic, però les autoritats aèries van confirmar que el rastre de les imatges s’havia perdut de forma definitiva. Investigadors del fenomen van documentar que els arxius originals es van custodiar sota estricte secret en una caixa forta de la base aèria de Torrejón.
La credibilitat dels testimonis també va desfermar una guerra de versions. Anys després de l’avistament, es va fer públic que Joan Coll havia sofert un brot i va acabar ingressat en un psiquiàtric després d’un incident amb el gas al seu bar, una dada que ningú va desmentir. Tanmateix, els investigadors del cas van denunciar que treure a la llum aquest problema personal era una jugada bruta de la intel·ligència militar. Segons ells, es va utilitzar la salut mental de Coll com una cortina de fum per desprestigiar-lo, desviar l’atenció i tapar el que realment era important: que l’Exèrcit s’havia endut els negatius.
Tot i que anàlisis posteriors realitzats per organitzacions estrangeres van assenyalar que les imatges no tenien validesa científica per fallades en la revelació o reflexos òptics, l’actuació exprés de les forces de seguretat de l’Estat manté obert el debat sobre el control i l’opacitat de l’espai aeri a Europa.
- 📢 Canvi principal: El debat de la BBC exposa que el Regne Unit no registra els avistaments dels pilots, deixant l’espai aeri sense supervisió centralitzada davant d’incidents anòmals.
- 📍 Subjects afectats: Afecta els professionals de l’aviació civil i militar que no disposen de canals oficials per reportar riscos de seguretat en ruta.
- 🛠️ Acció pràctica: Els usuaris poden consultar els documents ja desclassificats del Ministeri de Defensa espanyol per contrastar l’actuació militar històrica a les Balears.
Mallorca al dia: l’actualitat a un clic de distància