Torrente lehendakari: el vídeo que sacseja les redes sociales mentre la taquilla de "Torrente president" arriba a xifres històriques
L’impacte mediàtic del retorn de la franquícia cinematogràfica més taquillera de la història d’Espanya ha traspassat la gran pantalla. Mentre l’última entrega de la saga acumula ja 16 milions d’euros en recaptació, el programa d’humor Vaya Semanita ha llançat una àcida sàtira que situa el personatge a l’epicentre de la política basca, generant una conversa global sobre els límits de l’humor i la vigència de l’antihereu espanyol. Mira el vídeo al nostre canal de Youtube: https://youtube.com/shorts/dtX-55nwMbs?feature=share
La figura de José Luis Torrente ha tornat després d'onze anys de silenci amb una força que ni la indústria ni la crítica van saber vaticinar. Estrenada el passat 13 de març (divendres 13), la pel·lícula de Santiago Segura no sols ha aconseguit el quart millor debut de la història del cinema espanyol, sinó que, segons dades de Comscore, ja representa gairebé el 45% dels ingressos totals del sector fins ara el 2026. Aquest èxit massiu ha servit de combustible perquè l’humor regional, concretament el basc, reculli el guant amb una peça audiovisual que dissecciona les contradiccions de les sigles partidistes.
En el vídeo que incendia plataformes com X i TikTok, el personatge parodiat per l’elenc de Vaya Semanita anuncia la seva candidatura pel PNB sota un pretext tan zafis com coherent amb la seva naturalesa: la presència de la paraula "pene" en l’acrònim. La seqüència, que culmina amb el protagonista orinant a l’Arbre de Gernika abans de ser desallotjat pels serveis de seguretat, utilitza l’esperpent per confrontar els símbols institucionals amb la incorrecció política més crua.
Fonts del sector apunten que aquest "efecte Torrente" ha aconseguit fins i tot l’aplaudiment de la premsa britànica. Capçaleres com The Times han destacat que la sàtira de Segura sembla "unir Espanya" fent burla de totes les ideologies per igual, actuant com un bàlsam de rialla col·lectiva davant la crispació parlamentària. Mentre José Luis Garci es rendeix davant la capacitat de Segura per estudiar les capes social, figures com Àngels Barceló mantenen una visió crítica cap a un humor que consideren poblat per "autèntics cunyats".
Lluny dels tòpics de la comèdia blanca, l’impacte de "Torrente lehendakari" confirma que l’antihereu més odiat i estimat de la cultura popular segueix sent, el 2026, el millor mirall per retratar les excentricitats d’un país que, entre rialles, sembla reconèixer-se en les seves pròpies ombres.
