Temples, Pitxorines i Maika Makovski lideren el Cranc Illa de Mallorca Festival
La desena edició del certamen exhaureix els seus abonaments mensuals abans d’obrir portes a Can Balaguer, Es Gremi i Es Baluard. El retorn dels britànics Temples i l’estrena de la nova feina de les locals Pitxorines marquen una agenda que situa la capital balear com a epicentre de l’avantguarda sonora europea durant el proper maig.
El Cranc Illa de Mallorca Festival 2026 ha aconseguit una proesa comercial abans que soni el primer acord: el cartell de "tot venut" ja penja dels seus abonaments generals. La cita, que celebra una dècada de trajectòria, es consolida com un ecosistema de descobriments musicals i sons de culte que fugen del comercial. El dijous 7 de maig, el pati de Can Balaguer inaugurarà la programació amb la intimitat de Two Little Rooms, servint de preludi per a un desplegament tècnic i artístic que inundarà els recintes més emblemàtics de Palma.
La jornada del divendres a la Sala Es Gremi promet una immersió en el post-rock i la psicodèlia internacional. Els anglesos Temples, referents absoluts del gènere, aterren amb la maduresa que atorguen dotze anys de carrera des del seu icònic debut. Compartiran escenari amb l'energia incombustible de Mujeres, el trio barceloní que arriba amb material inèdit sota el braç, i la proposta atmosfèrica de les argentines Fin del Mundo. La quota d'irreverència sonora la posaran Lame i Malánima, assegurant una nit on les guitarres i els sintetitzadors marcaran el pols de la ciutat.
Dissabte 9 de maig, el festival es trasllada a l’entorn museístic de Es Baluard. L’expectació se centra en Maika Makovski, que presentarà el seu projecte més cru i personal, Bunker Rococó, a la seva pròpia terra. Junt a ella, el debut de Pitxorines suposa una de les apostes més arriscades i necessàries: vuit veus que reinterpreten el folklore mallorquí amb una frescor inèdita. El toc final el posarà la cultura de club amb Amable i la seva sessió Common People, directa des de la mítica sala Razzmatazz, tancant tres dies d’una experiència que el propi festival defineix com a "crancàstica".