Rosalía conquista Barcelona sota el ufanós misticisme i l’avantguarda de la gira Lux
L’artista barcelonina inicia la seva residència de quatre nits al Palau Sant Jordi amb un desplegament escènic que fusiona la litúrgia religiosa, la potència orquestral i una vulnerabilitat inèdita davant el seu públic local. L’estrena del "Lux tour" a Espanya confirma la transformació de la cantant cap a una estètica més solemne i depurada, on el català i la introspecció van marcar el ritme d’una vetllada d’entrades exhaurides.
El pianista mallorquí Llorenç Barceló esdevé l’aliat indispensable sobre l’escenari, custodiant la faceta més íntima de l’artista durant els passatges a piano i veu.
La ciutat comtal s’ha rendit davant el retorn de la seva figura més internacional. Amb trenta minuts de retràs sobre l’horari previst, una caixa blanca situada al centre de l’escenari va alliberar una Rosalía inspirada en l’estètica de Degas per donar inici a una cerimònia de dues hores. L’espectacle, vertebrat per la Heritage Orchestra, va fugir dels artificis del pop convencional per abraçar una narrativa global. El primer bloc, marcat per la cruesa electrònica de peces com Reliquia o Divinize, va demostrar que la intèrpret ha decidit allunyar-se de les estructures comercials per explorar paisatges sonors més complexos i arriscats.
El moment de més càrrega sentimental va ocórrer quan la cantant va aturar el compàs per dirigir-se als assistents. En català i amb la veu visiblement entrecortada, va confessar que actuar a casa representa l’experiència més intensa i, alhora, la que més respecte li inspira. "Barcelona, us vull amb bogeria", va proclamar abans de recordar una anècdota amb el mestre de la rumba, Peret, la filosofia del qual de calma absoluta aspira a assolir algun dia. Aquesta connexió humana va servir de pont cap a un segon acte on l’espiritualitat va prendre el comandament.
La posada en escena va integrar elements de la imagineria gòtica i processional. Des de l’èxtasi místic de Mio Cristo piange diamanti fins a la recreació d’una saeta a El redentor, l’artista va reivindicar les seves arrels i la seva formació al Taller de Músics, acompanyada al piano pel mallorquí Llorenç Barceló. No hi van faltar les concessions a l’energia més pura amb èxits de Motomami i moments d’humor juntament amb l’actriu Yolanda Ramos, però el tancament va retornar el públic a la solemnitat. Magnolias, interpretat com un funeral propi carregat de simbolisme, va posar el fermall a una nit on la tècnica vocal i la direcció artística de la companyia (La)Horde van confirmar que el fenomen mundial ha assolit la seva maduresa definitiva.
