Carles Rebassa sacseja els fonaments de la cultura amb un avís letal: "Sense el català no existim"
L’escriptor palmesà s’alça amb el Premi Sant Jordi de novel·la gràcies a 'Prometeu de mil maneres', una obra que dissecciona la lluita de classes i la decadència de Palma sota la pressió turística. Durant la gala del 75è aniversari de la Nit de Santa Llúcia, Rebassa va llançar un discurs incendari contra el bilingüisme i els pactes autonòmics, exigint una legislació que converteixi la llengua en un requisit imprescindible per a la supervivència del país.
La literatura catalana ha viscut una de les seves nits més emotives i vibrants de les últimes dècades. Carles Rebassa (Palma, 1977) no ha pujat a l’escenari per recollir els 75.000 euros del Premi Sant Jordi amb ànim de cortesia. Ho ha fet per activar una alarma social que ha deixat muts els representants institucionals presents, entre ells el president socialista Salvador Illa, ferm defensor del bilingüisme.
“Sense el català, nosaltres no som”, ha assegurat Rebassa. “Sense llengua, no hi ha país, i és necessari que ens defensem de tots els atacs. El futur del català depèn de nosaltres, però no només de nosaltres. Ni discursos apocalíptics, ni mentides bilingüistes ni racistes ni pactes autonòmics. Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans”.
Amb la seva obra Prometeu de mil maneres, Rebassa no només firma una ficció sobre un cambrer del centre de Palma devorat per l’amor i la precarietat; signa un acta de defunció de la ciutat idíl·lica, ara engolida per la gentrificació i el conformisme dels seus propis ciutadans. L’autor ha utilitzat l’aparador dels guardons de Òmnium Cultural per denunciar el que considera “mentides bilingüistes” i “atacs constants” a la identitat pròpia.
“Sense el català, nosaltres no hi som”, va sentenciar l’autor, rebutjant qualsevol escenari de convivència lingüística que no passi per l’hegemonia de la llengua pròpia. Les seves paraules ressonen en un context de màxima sensibilitat política a Balears, el País Valencià i Catalunya, atacant directament qui proposa consensos autonòmics que, al seu judici, esborrallen la realitat nacional.
El jurat, compost per figures de la talla de Marcel Mauri o Maria Mercè Roca, ha encimbellat una narració que barreja la mitologia amb l’asfalt d’una Palma que pateix el “fetge devorat” pel turisme de masses. Aquesta 75a edició de la Nit de les Lletres Catalanes, que va néixer a la clandestinitat del 1951 amb Josep Pla, torna a recuperar el seu caràcter de trinxera ideològica front a l’“oficialitat” que Rebassa qüestiona sense embuts.
