Cort inicia el desallotjament amb la por veïnal a la violència i a un tsunami d’ocupacions per tot Palma
L’Ajuntament de Palma ha blindat aquest dimecres els voltants de l’antiga presó per procedir a un desallotjament que manté tota la ciutat en vilo. L’operació, marcada pel risc d’enfrontaments violents, es desenvolupa a pocs metres d’un centre escolar, fet que ha disparat l’alarma entre pares i professors. Mentre les forces de seguretat avancen, el pànic s’estén pels barris adjacents davant la manca d’un pla de reubicació per a les 200 persones que avui queden al carrer i la por a una onada d’okupacions massives en habitatges de la resta de la ciutat.
Palma s’aixeca avui amb el cor en un puny. El desplegament policial a la presó vella no és només una qüestió d’ordre públic, és un polvorí social a punt d’esclatar. La proximitat de l’escola Amanecer i el trànsit de menors en plena hora punta d’entrada a l’escola ha convertit el desallotjament en una operació d’alt risc. Segons informen fonts policials, la tensió entre els habitants és màxima; molts asseguren que no abandonaran les seves “cèl•les” sense resistència, fet que ha obligat a reforçar el perímetre davant la possibilitat real de brots de violència en plena via pública.
El sentiment d’inseguretat no es queda darrere els murs del penal. Els veïns de Cas Capiscol i zones pròximes viuen amb la por que la fi de la presó vella sigui l’inici d’un problema més gran: l’“efecte dispersió”. Sense una alternativa habitacional oferida per Cort —més enllà de places temporals en albergs saturats—, la pregunta que recorre els grups de WhatsApp veïnals és devastadora: “A quina casa aniran ara?”. La por que aquestes 200 persones, mogudes per la desesperació, comencin a okupar habitatges buits o locals en altres barris és una preocupació que l’Ajuntament no ha aconseguit mitigar.
La premsa internacional també observa amb lupa el conflicte. Mitjans com el Majorca Daily Bulletin destaquen la degradació extrema del recinte, mentre que rotatius com l’anglès The Guardian, en els seus anàlisis sobre la crisi d’habitatge al Mediterrani, assenyalen aquest cas com l’exemple perfecte del fracàs de les polítiques urbanes. El Bisbat de Mallorca, tot i estar disposat a dialogar, es troba en una cruïlla legal, mentre que l’oposició denuncia que llençar 200 persones al carrer sense un destí previst és “traslladar el problema d’un punt A a tota la ciutat”.
El drama humà és innegable, però la pressió veïnal és igual de potent. Les famílies de la zona exigeixen seguretat per als seus fills i garanties que els seus barris no es converteixin en el nou objectiu d’un assentament precari. Palma s’enfronta a un mirall incòmode: una ciutat de luxe que no sap què fer amb la seva pròpia exclusió i una sobrepoblació que augmenta dia a dia.
